Glossari del paper i l’ecoedició

Aquest glossari, redactat per Jordi Bigues i corregit per Ricard Bonmatí, procedeix de diverses fonts, entre les quals hi han l’empresa paperera StoraEnso i el llibre El paper del Museu Molí Paperer de Capellades.

additiu del paper Producte que s’afegeix al paper, en petites quantitats, durant el procés de fabricació per tal de conferir-li certes característiques.

AENOR Associació Espanyola de Normalització i Certificació, institució privada, independent i sense ànim de lucre que contribueix, mitjançant el desenvolupament d’activitats de normalització i certificació (N+C), a millorar la qualitat de les empreses i els seus productes i serveis, i a protegir el medi ambient. Està reconeguda en els àmbits espanyol, d’Unió Europea i internacional per al desenvolupament de les seves activitats, i també per diferents organismes d’acreditació, entre els quals hi ha l’Entidad Nacional de Acreditación (ENAC). Les funcions de l’AENOR són les següents: elaborar normes tècniques espanyoles (UNE), amb la participació oberta a totes les parts interessades, i representar l’Estat espanyol en els diferents organismes de normalització regionals i internacionals. Certifica productes, serveis i empreses. Vegeu DIN, ISO, UNE

allisament Operació que permet eliminar la rugositat superficial del paper mitjançant pressió.

anàlisi del cicle de vida ACV, recopilació i avaluació de les entrades , les sortides i els impactes ambientals potencials d’un sistema de productes durant el seu cicle de vida (definició ISO 14040). L’ACV permet considerar els aspectes ambientals d’un producte al llarg de tot el seu cicle de vida, des de l’obtenció de les matèries primeres, passant per la fabricació i la posterior vida útil, fins a la seva mort com a residu, incloent-hi els processos de transport i altres que hi estiguin relacionats. És important destacar els límits del que s’analitza: vegeu cradle to cradle, del bressol al bressol; vegeu cradle to gate, del bressol a la porta; vegeu gate to gate, de porta a porta.

AOX Paràmetre de contaminació de l’aigua residual de la indústria paperera que mesura la quantitat que conté de compostos orgànics de clor o d’altres elements halògens.

arbre caducifoli Arbre de fulla caduca, també anomenat frondosa, que aporta fibres curtes a la indústria paperera.

ATFS American Tree Farm System, sistema de certificacions de la gestió de plantacions dels Estats Units d’Amèrica.

biocombustibles Combustibles sòlids, líquids o gasosos que s’obtenen de primeres matèries renovables com ara l’escorça o els residus forestals i d’altres materials de plantes. També s’anomenen agrocombustibles quan procedeixen de conreus.

biomassa Matèria orgànica vegetal, com ara la de la fusta i els residus de tala forestal i d’altres plantes, que pot ser utilitzada com a combustible per a generar electricitat.

blanqueig Eliminació del color dels components d’una pasta amb l’objectiu de millorar-ne la blancor mitjançant productes oxidants (vegeu clor). El grau de blancor és la reflectància d’una pasta o paper mesurada en condicions normalitzades. El grau de blancor està sotmès a unes normes tècniques: l’ISO 2470 o la CIE120.

BOD Demanda biològica d’oxigen (BOD, en sigla anglesa), mesura de la quantitat d’oxigen que és consumida per organismes vius, durant un temps determinat, en descompondre’s la matèria orgànica aportada a un afluent. És un dels impactes que té la indústria del paper sobre el medi fluvial.

bookcrossing Terme anglès per a denominar el passallibres o sistema de registre i distribució lliure de llibres tot abandonant-los perquè altra gent en puguin gaudir. De cadascun se’n fa un registre, que pot ser inclòs en un distintiu a la portada per tal de poder-ne seguir els successius desplaçaments per internet.

cadena de custòdia Sistemes certificats utilitzats per a garantir que la fusta i els productes de paper i cartró procedeixen de boscos certificats. Estan auditades pels sistemes de certificació que concedeixen l’ús dels distintius i etiquetes corresponents.

càrrega Material insoluble de procedència natural o artificial, generalment de color blanc, que és incorporat a la pasta durant la fabricació del paper.

cel·lulosa Polisacàrid d’elevat pes molecular que constitueix el component principal de les parets cel·lulars de les plantes superiors. La cel·lulosa mecànica és fusta triturada (en anglès chip, que vol dir ‘estella’) mitjançant un procés mecànic. La cel·lulosa química és la procedent de la cocció de substàncies químiques per dissoldre la àlignina, la pega o aglutinant natural de la fusta, i així alliberar les fibres de cel·lulosa.

centrifugació Procés mecànic que consisteix a separar les fibres de l’aigua mitjançant la força centrífuga.

CERFLOR Sistema brasiler de certificació forestal avalat pel PEFC. Vegeu PEFC

certificació forestal Els sistemes de certificació forestal reflecteixen la voluntat de garantir que els productes forestals procedeixen de boscos o plantacions gestionades amb criteris de sostenibilitat ecològica, social i econòmica. Hi han diferents sistemes de certificació. D’una banda, el FSC, amb el suport de les organitzacions ecològiques i socials, i de l’altra, la resposta a aquesta de les indústries forestals i papereres. Vegeu PEFC, CERFLORCSASFI

CIRCO Calcular, informar, reduir, compensar i optimitzar: procés d’acció ambiental que té una jerarquia de prioritats i consecutivitats. Es pot resumir en el àCRC, però la voluntat de transparència informativa i optimització hi són consubstancials.

clor Element químic no metàl·lic del grup dels halògens; gas diatòmic de fórmula Cl2, d’alt poder oxidant, que s’utilitza en el blanqueig de pastes. L’ozó, O3, és un producte químic oxidat que s’utilitza com a substitut del clor en una seqüència de blanqueig de les pastes. El peròxid d’hidrogen, H2O2, és un producte químic que presenta propietats oxidants i s’utilitza per a blanquejar pastes.

En aquest moment hi han dues denominacions per als dos tipus de processos industrials de blanqueig de la pasta. L’un es fa amb clor elemental i l’altre amb diòxid de clor, és a dir, lliure de clor elemental. Per a identificar-lo es fan servir la sigla ECF, procedents de la denominació anglesa, Elemental Chlorine Free. La tecnologia que ha substituït totalment el clor, el paper totalment lliure de clor, es coneix amb la sigla TCF, procedent de la denominació anglesa, Totally Chlorine Free. La tecnologia de blanqueig TCF és la més avançada i la preferible des del punt de vista ambiental. Cal dir, però, que mencionar que el paper «és lliure de clor» no clarifica quina de les dues tecnologies s’ha fet servir. Quan s’aplica el procés lliure de clor (PCF), que és específic del paper reciclat, encara que no es blanqueja aquest amb clor, el paper resultant sí que podria incloure’n si la matèria primera en tenia a la vida anterior.

CO2 És el termòmetre del nostre temps; per tant, la presència de CO2 a l’atmosfera no constitueix pas un diagnòstic, sinó una prova analítica mesurable en tots els processos. Aporta informació climàtica, específicament la petjada de carboni. Diòxid de carboni, gas d’efecte hivernacle

cocció Tractament de la pasta amb aigua, productes químics i calor amb un digestor, reactor amb el qual s’efectua la cocció de les fibres a elevades pressió i temperatura.

COD Demanda química d’oxigen (COD, en sigla anglesa), mesura de la quantitat d’oxigen que es requereix per a la descomposició química total de les substàncies orgàniques a l’aigua.

cogeneració d’energia Generació simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica utilitzant un únic combustible.

cola Substància resistent a l’aigua natural o sintètica utilitzada en l’encolatge del paper.

colorant Producte natural o químic que, per donar color al paper, s’afegeix a la massa de la pasta o bé a la superfície i que, generalment, necessita un fixador.

conífera Arbre de fulla perenne, també anomenat resinós, que aporta fibres llargues a la indústria paperera.

COV Compostos orgànics volàtils. Gasos que en el cas de les arts gràfiques procedeixen de dissolvents orgànics sintètics, àtintes… i netejadors que es fan servir en el procés d’impressió. L’exposició perllongada a aquests gasos comporta efectes nocius per a la salut humana i són un precursor de la composició d’ozó troposfèric als entorns urbans. És difícil aconseguir-ne la reducció a causa de la manca de mesurament i de l’adopció de mesures preventives.

cradle to cradle, C2C Concepte creat pel químic i enginyer de processos Michael Braungart i l’arquitecte William Mc Donnough, en el qual es basa el llibre del mateix nom. El C2C proposa una nova cultura industrial basada en l’ecologia industrial, l’arquitectura sostenible, l’ecodisseny i la idea de “residu igual a aliment”. Un veritable canvi de paradigma en què la producció imita el cicle tancat de la natura. El C2C també és un sistema de certificació ambiental de productes d’àmbit internacional.

cradle to gate Terme que es relaciona amb la petjada ecològica en l’àmbit industrial i que indica que, per mesurar la petjada d’una matèria prima, es pren com a referència el recorregut entre el punt d’extracció d’aquesta i el punt de recepció per part del comprador o processador. Vegeu cradle to cradle, gate to gate

CRC Calcular, reduir i compensar, seguint aquest ordre de prioritat i de complexitat. Es pot completar amb el CIRCO, és a dir “calcular o estimar, informar, reduir, compensar i optimitzar”.

CSA Programa per a la Certificació Forestal Sostenible de l’Associació de Normes Canadenques (CSA, en sigla anglesa). Una norma avalada pel PEFC.

DBO. Vegeu BOD

destintatge Tractament al qual se sotmeten les deixalles de paper imprès per poder utilitzar-les posteriorment com a matèria fibrosa per a la fabricació de paper.

dimensions del paper El sistema internacional ISO 126, de maig del 1975, estableix tres sèries de dimensions: A, B i C. La B es dedica sobretot a cartells i treballs voluminosos; la C, a sobres, i la A, a treballs d’impremta i correspondència. La A0, correspon a les mides alemanyes del DIN, que consisteix en un rectangle que conté un metre quadrat.

DIN Deutsches Institut für Normung (Institut Alemany de Normalització), l’organisme nacional de normalització d’Alemanya. Elabora, en col·laboració amb el comerç, la indústria, la ciència, els consumidors i les institucions públiques, estàndards tècnics (normes) per a la racionalització i la qualitat. El DIN, que es va establir l’any 1917, representa els interessos alemanys a les organitzacions internacionals de normalització (ISO, CEI, etc.). L’acrònim DIN també ha estat interpretat com a Deutsche Industrie Norm (‘norma industrial alemanya’) i Das Ist Norm (‘això és norma’). Vegeu AENOR, ISO, UNE

diòxid de carboni També anomenat gas carbònic o anhídrid carbònic, compost binari format per carboni i oxigen. És un gas incolor, inodor i insípid, soluble en aigua. És present a l’atmosfera en un 0,03% en volum i en un 0,0474% en pes; no obstant això, aquestes quantitats varien al llarg del dia. Les estadístiques sobre emissions s’expressen unes vegades en unitats de carboni, i d’altres, en unitats de diòxid de carboni. Una unitat de pes de carboni equival a 3.667 de gas carbònic. En l’actualitat, hi han a l’atmosfera 387 parts per milió (ppm) de CO2. Al començament de la revolució industrial, el 1750, n’hi havien 280 ppm. Es considera que 350 ppm és la quantitat màxima que garanteix la seguretat ambiental del planeta. Vegeu CO2, gas d’efecte hivernacle.

dipòsit legal Registre administratiu de tots els productes que han de fer els impressors. Inicialment tenia com a objectiu guardar exemplars de qualsevol imprès i identificar-ne els responsables corresponents.

DQO. Vegeu COD

disseny gràfic ecològic Pràctica de disseny gràfic que pretén fer la petjada ecològica com més reduïda millor en l’elaboració del producte. Implica dissenyar de tal manera que es faci el mínim consum possible dels recursos necessaris per a fer una publicació en paper, tot ajustant-se als formats estàndards per tal d’evitar al màxim les minves de paper i també minimitzar l’ús de tinta, i incorporant, quan sigui possible, un nou ús de la publicació una vegada hagi complert la seva funció principal.

dissolvents orgànics sintètics Són un conjunt de substàncies derivades del petroli i obtingudes per síntesi a la indústria química. Ho són tots els compostos orgànics volàtils que es fan servir per a dissoldre. La seva utilitat està en la capacitat que tenen per a dissoldre o diluir greixos, olis i altres substàncies que l’aigua no pot dissoldre.

distintius ambientals Conjunt de reclams que permeten reconèixer determinades particularitats d’un producte seriat, artesanal o industrial que té unes característiques específiques i distintives. Cal no confondre el distintiu o identificació gràfica, amb l’etiqueta, que és la informació que inclou el producte respecte al seu contingut i ús. Vegeu etiquetatge

ecodisseny Integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny del producte, per tal de reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’ecodisseny sostenible és la integració dels aspectes ambientals, econòmics i socials en l’etapa de disseny d’un producte, per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible.

ecoedició És una manera innovadora de gestionar les publicacions amb criteris de sostenibilitat. Consisteix a incorporar en el procés d’edició criteris ambientals i ecosocials que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat, des del disseny fins a la distribució. Es tracta de tenir presents les matèries primeres emprades, el procés d’impressió, la gestió de l’estoc, l’embalatge utilitzat per a la distribució, i la gestió d’aquesta distribució. L’ecoedició ha de garantir unes condicions laborals dignes a les persones que participen en les diferents parts del procés.

EMAS Esquema de maneig ecològic auditat (Eco-Management and Audit Scheme), sistema voluntari de gestió ambiental europeu, el més avançat, que es basa en la regulació UE EMAS.

estucat Operació que consisteix a recobrir el paper amb una capa de pasta d’estuc per aportar-li uns acabats determinats.

etiquetatge L’etiqueta és el conjunt d’informació que inclou el producte respecte al seu contingut i ús. Cada tipologia de productes tenen unes normes particulars que inclouen les informacions obligatòries (per exemple, el pes net) i voluntàries (per exemple, la informació nutricional). Vegeu distintius ambientals

externalitats Són els efectes positius i negatius d’una activitat que causen les accions d’una empresa o agent econòmic a altres empreses o agents. En una anàlisi de cost-benefici, cal comptar com a costos i com a beneficis socials i ambientals les externalitats positives i les negatives, respectivament.

fibra Element morfològic fonamental de les plantes superiors. La fibra de cel·lulosa és el material fibrós que queda després d’eliminar, per cocció i blanqueig, els components no fibrosos de la fusta i les plantes.

fibra de recuperació / reciclada Material fibrós que ha format part prèviament d’algun producte de paper o cartró.

fibra verge Fibra de cel·lulosa que no ha estat utilitzada prèviament en cap producte de paper o cartró.

FME Moviment Forestal Europeu (FME, en sigla anglesa), format per les organitzacions ecologistes d’Europa, que va adoptar el 2 d’octubre del 2005 un document anomenat Una visió comuna per a transformar la indústria europea del paper, amb les propostes següents: reduir radicalment el consum de paper; fer que aquest sigui fabricat per una indústria que depengui menys de la fibra verge dels arbres, maximitzi l’ús dels materials reciclats, respecti els drets territorials de la població local, ofereixi ocupació i tingui impactes socials que siguin beneficiosos, no tinguin conflictes i siguin justos; aconseguir que tot el paper d’Europa es fabriqui amb fibres de fonts responsables i sostenibles, utilitzant energia completament renovable, amb aigua que estigui igual de neta abans de la producció del paper i després, i que no produeixi cap residu ni emissió contaminant.

fòsfor Element comú de nutrients vital per a totes les plantes i animals. El fòsfor pot ser agregat com a nutrient per millorar el procés de tractament de l’aigua residual. Cal dir, però, que una concentració elevada de compostos de fòsfor als cursos d’aigua pot augmentar-ne l’eutrofització o acumulació excessiva de nutrients, que provoca un creixement massiu d’organismes, fonamentalment algues, i, per tant, anòxia o greu disminució de la concentració d’oxigen.

FSC Forest Stewardship Council, Consell de Gestió Forestal, sistema internacional per a la certificació forestal amb el suport d’organitzacions ecologistes i socials.

gas d’efecte hivernacle Component gasós d’un planeta determinat (a la Terra ho són el vapor d’aigua, el diòxid de carboni (Vegeu CO2 ,diòxid de carboni), el metà, l’ozó, l’òxid nitrós i els clorofluorocarbonis) que contribueix a l’escalfament de la seva atmosfera i la seva superfície pel fet que deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) però reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).

gate to gate La mateixa idea indicada a cradle to gate, però en aquest cas el recorregut és de porta del proveïdor a porta del comprador o processador.

GEH Gasos d’efecte hivernacle, terme col·lectiu que inclou el diòxid de carboni (CO2), l’òxid nitrós (N2O), el metà (CH4), els carburs perfluorats i hidrofluorats (HFC) i l’hexafluorur de sofre (SF6).

gramatge Pes, en grams, per unitat de superfície de qualsevol tipus de paper o cartró.

impressió ecològica Criteris de producció neta aplicats en el món de la impressió gràfica. Representa una més gran eficiència, una optimització de l’ús de l’aigua, una reducció en la utilització de productes químics i en l’emissió components orgànics volàtils, així com una optimització de l’ús del paper.

impressió sense aigua Terme promogut per The Waterless Printing Association, associació americana creada el 1993 amb seu a Woodstock, Illinois. Aquesta associació independent i no lucrativa actua d’agent en l’àmbit internacional per promoure la impressió sense aigua. Aquest procés, aplicat a litografia òfset, no requereix ni aigua ni solucions humectants. Es tracta d’un procés mecànic basat en la temperatura i que no fa servir alcohol isopropílic ni altres substàncies químiques similars. Entre els seus avantatges figuren: l’estalvi d’aigua, la reducció en emissió de contaminants orgànics volàtils (COV), la reducció de les minves de paper i un augment de la productivitat. Més informació, a www.waterless.org.

ISBN International Standard Book Numbering , sistema internacional de numeració de llibres, que és un codi numèric internacional que els editors poden fer constar als llibres i opuscles i que simplifica les operacions estadístiques i comercials entre llibreters i editors. El número és integrat en el codi de barres. A Espanya, durant el règim franquista l’adscripció de l’ISBN al llibre era obligatòria mitjançant un decret llei, mentre que en altres estats i països la inclusió del número era una decisió de caràcter privat. L’ISBN té tretze xifres, que identifiquen l’estat o país, l’editor, la col·lecció, l’autor i el títol.

ISO 14001 Norma global creada per sistemes corporatius de gestió ambiental per la International Organization for Standarization (ISO). Altres certificats ISO tracten altres qüestions. Per exemple, l’ISO 9001, la gestió de qualitat, i l’OHSAS 18001, la gestió de la salut i la seguretat ocupacional.

lignina Compost polimèric format principalment per unitats de fenilpropà unides irregularment, que actua com a ciment en les estructures llenyoses de les plantes superiors.

llibre Terme que prové del llatí liber, libri, que és la ‘part interior de l’escorça escorça d’un arbre’ i que és una obra impresa, manuscrita o pintada en una sèrie de fulls de paper, pergamí, vitel·la o altre material, units per un costat (és a dir, enquadernats) i protegits amb tapes, també anomenades cobertes.

Segons la definició de la Unesco, un llibre ha de tenir un mínim de quaranta-nou pàgines (vint-i-cinc fulls o més impresos per les dues cares). Si en té de cinc a quaranta-vuit, se’n diu opuscle (de tres a vint-i-quatre fulls). I si en té d’una a quatre, fulls solts (un o dos fulls).

També s’anomena llibre una obra de gran extensió publicada en uns quants llibres, anomenats toms o volums. Així mateix, se’n diu llibre de cadascuna de les parts d’una obra, encara que físicament es publiquin totes en un mateix volum.

A hores d’ara, però, aquesta definició no se circumscriu al món imprès o dels suports físics, atesa l’aparició i auge dels nous formats documentals i especialment de la World Wide Web. El llibre digital, conegut per e-book, ha irromput amb una força cada vegada més gran en el món del llibre i en la pràctica professional bibliotecària i documental. A més a més, el llibre també es pot trobar en formato àudio, i s’anomena audiollibre. (Resum de l’article «llibre» de Viquipèdia.)

motxilla ecològica Paràmetre que mesura la intensitat de material per unitat de servei (IMPS, en sigla anglesa). És el conjunt dels recursos naturals materials sumats en l’anàlisi del cicle de vida, la contaminació del sòl, l’aigua i l’atmosfera especialment, l’ús de materials, i els residus generats.

nitrogen Element comú, present a l’atmosfera en estat gasós; els compostos de nitrogen comprenen nutrients vitals per a totes les plantes i els animals. El nitrogen pot ser agregat com a nutrient per a la millora de l’aigua residual. Cal dir, però, que una concentració elevada de compostos de nitrogen als cursos d’aigua pot augmentar-ne l’eutrofització o acumulació excessiva de nutrients, que provoca un creixement massiu d’organismes, fonamentalment algues, i, per tant, anòxia o greu disminució de la concentració d’oxigen.

pasta Mescla d’aigua i fibres de cel·lulosa triturades o refinades.

pasta al sulfat Pasta química obtinguda per cocció de les fibres verges en una dissolució que conté sosa càustica i sulfurs de sodi.

pasta al sulfit Pasta química obtinguda per cocció de les fibres verges en una dissolució bisulfítica (sulfit àcid).

pasta kraft Varietat de la pasta al sulfat d’elevada resistència mecànica.

pasta mecànica Pasta obtinguda mitjançant procediments totalment mecànics.

pasta química Pasta obtinguda a partir de les fibres verges mitjançant l’addició de productes químics per eliminar la major part dels components no fibrosos.

pasta recuperada/reciclada Pasta obtinguda a partir de fibres de recuperació.

pasta semiquímica Pasta obtinguda a partir de fibres verges, generalment de fusta, en un tractament termoquímic suau que n’elimina una part dels components no fibrosos, seguit d’un tractament mecànic per fer el desfibrament.

pasta termomecànica Pasta fabricada mitjançant la vaporització i el desfibrament de les estelles de fusta a elevades pressió i temperatura en un refinatge posterior.

pasta verge Pasta obtinguda a partir de fibres verges.

pasta verge blanquejada Pasta que presenta un grau de blancor elevat a conseqüència d’un tractament químic de blanqueig.

PEFC Programme for the Endorsement of Forest Certification, Programa de Certificació Forestal, sistema de certificació forestal de la indústria forestal i el paper, així com d’algunes administracions. A Espanya, formen part de PEFC la COSE (Confederació d’Organitzacions de Silvicultors a Espanya); ASPAPEL (Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró); CONFEMADERA (Confederació d’Empresaris de la Fusta); ANFTA (Asociación Nacional de Fabricantes de Tableros Aglomerados); ASAJA (Associació de Joves Agricultors); FEIM (Federació d’Empreses de la Fusta) i la Xunta de Galícia.

petjada ambiental Suma de les petjades hídrica, climàtica, energètica, de recursos utilitzats i de recursos malbaratats (residus). També se’n diu motxilla ecològica, que mesura la intensitat de material per unitat de servei (IMPS). La contaminació tòxica i l’ús del sòl es mesuren amb els residus i l’impacte que aquests tenen.

petjada de carboni Estimació de l’impacte climàtic que té un producte o procés mesurat en CO2 equivalent, la suma d’emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. L’impacte climàtic és part de l’impacte ambiental.

petjada ecològica Suma de les petjades hídriques, energètiques, ambientals. També se’n diu “petjada de la degradació ecològica”, ja que mesura l’impacte ambiental negatiu o àmotxilla ecològica.

petjada energètica Consum d’energia (en kWh) segons si procedeix d’energies renovables (sol, vent, minihidràulica, etc.), de combustibles fòssils (gas, petroli, carbó) o d’energia nuclear (urani).

petjada hídrica Estimació o càlcul de l’aigua utilitzada en un procés. Es distingeix entre aigua verda (la pluvial), agua blava (l’emmagatzemada per distribuir-la), l’aigua grisa (la que, després d’haver-la usada, podria ser feta servir per a altres funcions) i l’aigua negra. L’aigua virtual és la que va associada a un consum, com ara el que requereix la fabricació de paper, i no és present.

plantació Les plantacions no són pas boscos. Els boscos naturals verges s’anomenen boscos primaris. Una de les responsabilitats més greus és conèixer la procedència de les fibres i saber si les plantacions substitueixen o no els boscos naturals dels països del Tercer Món, del Segon o del Primer. La fabricació de pasta de paper al món es fa a partir de boscos primaris (17%), boscos secundaris (54%) o plantacions (29%).

postconsum Fibres de paper procedents del paper recollit selectivament després d’haver estat utilitzat, a diferència dels retalls preconsum procedents dels retalls de fàbrica i/o impremta.

REACH Reglament 1907/2006, sobre el registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de substàncies i preparats químics (REACH, en sigla anglesa), que va entrar en vigor l’1 de juny del 2007. El procés es va iniciar l’any 2001 amb la publicació del Llibre blanc sobre l’estratègia per a la futura política en matèria i substàncies i preparats químics. Els principals elements del sistema REACH són un sistema de registre en el qual tot fabricant i importador de substàncies químiques en quantitat superior a una tona a l’any ha de proporcionar una informació bàsica, un sistema d’avaluació per gestionar i prendre decisions a partir dels expedients presentats, i un sistema d’autorització que limita la fabricació i la importació de les substàncies més perilloses.

RRR Reduir, reutilitzar, reciclar. Jerarquia de prioritats en la gestió de residus. L’origen de la sigla és l’expressió anglesa de les prioritats de l’educació bàsica: Read, wRite and aRithmetic (i això que dues de les tres no comencen pas per «r»).

RRRRRR Repensar, reduir, reemplaçar, reciclar, reutilitzar, reparar. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha popularitzat les sis «R» per incorporar-les al procés de disseny.

SFI Iniciativa per a la gestió forestal sostenible (Sustainable Forestry Iniciative). Programa de certificació de boscos nord-americans avalada pel PEFC (Vegeu).

suports El llenguatge electrònic ha popularitzat el concepte de suport per identificar sobre quin suport es du a terme la comunicació: paper, suport electrònic o suport químic (fotografia).

tintes de soja Tintes que tenen olis vegetals de soja.

tintes sintètiques Tintes convencionals que estan fetes amb olis procedents del petroli, la qual cosa significa que els materials no són renovables i que contenen alts nivells de compostos orgànics volàtils. Vegeu COV

tintes vegetals Tintes amb més o menys contingut d’olis vegetals, de diferents espècies de plantes, en especial la soja.

traçabilitat Sistema utilitzat per a identificar el recorregut i la procedència de la fusta, des del bosc o la plantació fins al lloc on es converteix en paper i fins al lloc de venda d’aquest.

transició justa Mecanismes de provisió de recursos de precaució i compensació per a evitar que els processos de canvi i transformació productiva deixin sense protecció els més febles. És un concepte sindical que també s’ha estès als incentius, ajuts i fiscalitat per a dur a terme el principi de «qui contamina paga i qui descontamina cobra».

UNE Unificació de Normatives Espanyoles, conjunt de normes tecnològiques creades pels Comitès Tècnics de Normalització (CTN), dels quals formen part totes les entitats i agents implicats i interessats en els treballs del comitè. Per regla general, aquests comitès solen estar formats per AENOR, fabricants, consumidors i usuaris, administració, laboratoris i centres de recerca. Després de la creació de cada norma, hi ha un període de sis mesos de prova en què és revisada públicament, per després ser redactada definitivament pel Comitè, sota la sigla UNE. Evidentment, són actualitzades periòdicament. Les normes es numeren seguint una classificació decimal. El codi que designa cada norma està estructurat de la manera següent:

Norma       A       B             C

Une            1       032       82

A: Comitè Tècnic de Normalització del qual depèn la norma.

B: Número de la norma emesa pel Comitè, complementat quan es tracta d’una revisió R, una modificació M o un complement C.

C: Any d’edició de la norma. Vegeu AENOR, ISO, DIN.

WRM World Rainforest Movement, Moviment Mundial per als Boscos Tropicals, coordinadora de les associacions especialment crítiques amb les plantacions papereres.

  • Inici
  • Qui Som?
  • Som RÍE
  • Documents
  • Parlaments celebrats
  • Glossari
  • Eines educatives
  • El Món del paper
  • Notícies
  • Agenda
  • Multimèdia
  • Poesies
  • Newsletter
  • Fòrum
  • Contacte