Conclusions Jornada Ecoedició 2008

13 novembre, 2008

Barcelona, Auditori del FAD

En aquest full de paper hi és tot. No pots trobar ni una sola cosa que no hi sigui: el temps, l’espai, la terra, la pluja, els minerals del sòl, la llum del Sol, el núvol, el riu, la calor… Tot coexisteix amb aquest full de paper.

Thich Hhat Hanh

1. Ecoedició és una forma innovadora de gestionar les publicacions segons principis de sostenibilitat. Consisteix en incorporar criteris ambientals i socials al procés d’edició que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat a totes les seves fases. L’ecoedició recomana l’adopció de les millors tècniques disponibles i les millores pràctiques ambientals, tot incloent tot el cicle de vida del producte, des del disseny fins la distribució i recomanacions sobre les matèries primeres empleades, la justificació del tiratge el procés d’impressió, l’enquadernació, el format…

2. Malgrat la necessitat social, hi ha una nul·la formació conscienciada del dissenyador. La informació segmentada o desinformació del suport paper és greu, tant com el desconeixement de les normatives i les innovacions de la indústria gràfica i els acabats.

3. L’ecoedició no és una moda a la recerca de beneficis o un reclam publicitari per banalitzar el compromís ambiental de la societat. Cal no perdre de vista que l’objectiu és reduir l’impacte ambiental.

4. El poder del dissenyador gràfic s’ha de concretar amb un rigor per l’educació del client. S’han d’establir un conjunt de principis que inclogui la informació al destinatari.

5. Les administracions han de predicar amb l’exemple. Des d’octubre del 2005 hi ha criteris i recomanacions d’ambientalització de la contractació a Catalunya, tant en l’àmbit de la Generalitat com d’alguns ajuntaments. A l’àmbit de l’administració estatal del govern d’Espanya, l’objectiu és que l’administració central de l’estat redueixi el consum de paper el 2015 un 20% i utilitzi un 90% de procedència reciclada.

6. Les exigències del món ecològic, concretades al document Una visió comú per a transformar la indústria europea del paper, pretenen reduir el consum de paper, usar menys fibra vegetal i més paper reciclat, tenir més respecte a les comunitats locals i a la preservació dels boscos primaris. Es tracta d’adquirir les fibres d’una manera responsable, tot rebutjant la fusta il·legal. I promoure una producció més neta.

7. La informació ha de permetre superar les llegendes urbanes acumulades sobre el paper i els seus additius. La victòria de l’abandonament del clor elemental i la total substitució de la química del clor, com blanquejant significa una important reducció de la contaminació associada a la producció de paper. El paper reciclat ha de complir les mateixes funcions que la fibra verge equivalent.

8. La certificació FSC, del Consell d’Administració Forestal, garanteix la procedència dels recursos forestals i respon a la necessitat de trobar una font respectuosa de fibra verge per produir paper.

9. Iniciatives com Llibres Amics dels Boscos de Greenpeace han posat sobre la taula la necessitat d’un distintiu d’ecoedició. Per les organitzacions ecologistes, l’ús d’aquest distintiu hauria de garantir la procedència reciclada del paper que, alhora, comporta ser Totalment Lliure de Clor.

10. A més de predicar amb l’exemple, les administracions han de contenir el consum de paper. Aquesta exigència ha d’incloure la pròpia ciutadania que ha de ser educada en el No gràcies!

11. El paper és el suport de l’ús de tintes altament contaminants que han de ser substituïdes per tintes no contaminants.

12. Hi ha un conjunt d’eines per aconseguir la millora ambiental de l’edició. Es tracta de Calcular, Canviar i Reduir el seu impacte. A més de l’Anàlisi del Cicle de Vida, la gestió ambiental de la pròpia empresa, L’ACV és un sistema participatiu Per Avaluar el Canvi de Disseny. Permet identificar els problemes ambientals que comporta l’edició, les accions per determinar els objectius a consensuar i l’estudi dels aspectes econòmics, socials i tecnològics, amb els seus punts forts i dèbils a considerar.

13. És clau certificar el procés de producció amb la certificació EMAS, un sistema de gestió (un conjunt de requeriments interns adoptats voluntàriament). La certificació d’ecodisseny permet pensar el producte des del seu inici. En el procés de producció hi ha uns elements bàsics: paper Totalment Lliure de Clor, paper reciclat i de procedència d’una gestió forestal certificada i acabats editorials.

14. La motxilla ecològica permet calcular fàcilment, sota paràmetres de referència provisionals, la petjada ecològica, la suma de la petjada hídrica, la petjada energètica, la petjada climàtica i els residus generats. Aquestes dades poden figurar a la pròpia edició, els totals i per unitat, però caldria un distintiu concertat i establir l’obligatorietat o la voluntarietat de que figuri als títols de crèdit. Un distintiu d’ecoedició, necessita un únic procés. Un procés transitable.

15. L’ecoedició redueix la contaminació en el procés de producció i redueix o substitueix totalment l’ús de substàncies tòxiques que puguin produir problemes en el medi laboral i l’entorn. La substitució té un impacte extremadament positiu en primer lloc pels propis treballadors i treballadores de la indústria del paper i les arts gràfiques en contacte amb les substàncies tòxiques utilitzades. El 13% dels dissolvents es fan servir a les arts gràfiques. Són cancerígens, a més d’afectar la capa d’ozó i ajudar a formar l’ozó troposfèric.

16. Els distintius ambientals d’ecoedició no han de comportar el pagament de taxes, doncs les han de sufragar els productes que no compleixen les normes ambientals de l’ecoedició o fons públics, tot seguint el principi de qui contamina paga i repara, i qui descontamina amb certificat, cobra.

17. Diferents productes paperers han aconseguit el distintiu de l’ecoetiqueta europea representada a Catalunya pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

18. El distintiu d’ecoedició ha de ser accessible, per poder generalitzar-se normativament, per accedir voluntàriament inicialment, però esdevenir norma en un període de temps establert.

19. La millora continua i l’acreditació de les bones pràctiques al sector de la indústria gràfica reflexa un fort increment d’interès. El distintiu de Bones pràctiques promogut pel Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya, pretén no excloure la petita empresa, unes 3.000 a Catalunya amb menys de 10 treballadors. Es tracta d’auditar-les per ajudar a la normativa vigent i promoure bones pràctiques. 35 indústries la tenen i gràcies a aquestes 35 n’hi ha 10 en marxa i 5 l’inici de la implantació d’un sistema de gestió ambiental l’ISO 14.001.

20. L’experiència sobre ecoedición de la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía ha donat llum a publicacions, criteris i actes públics acompanyats de material divulgatiu i electrònic. El manual defineix l’ecoedició, recomana criteris per fer publicacions i unes instruccions a les administracions públiques, en aspectes de contractació de serveis. L’eina de diagnòstic inclou un qüestionari, resultats i recomanacions com a ruta a seguir i avaluar.

21. Una eina a tenir en compte pot ser la IPP (Política Integrada de Producte), que té com objectiu la millora continua del comportament ambiental de productes i serveis en el context de tot el cicle de vida del producte i té el suport de la cooperació dels diversos actors, la integració dels diferents aspectes ambientals i la informació i la comunicació fluida de les parts interessades.

22. L’etiqueta ecològica europea per a paper gràfic i el paper per a còpies està en procés de feixuga redacció. Hem de prestar més atenció sobre aquest debat i veure quines portes pot obrir i quines són comunes al distintiu d’ecoedició. Cal avançar en la definició de quina seria la millor ecoetiqueta per a la ecoedició: la de tipus I, una ecoetiqueta ecològica europea, segons el reglament 1980/2000 i/o la etiqueta de tipus III segons la ISO TR 14025, que comportaria també una Declaració ambiental de Producte.

Totes les coses mereixen atenció, totes són molt complexes i en el fons sempre trobem racons misteriosos en els quals ens perdem a causa de les nostres limitacions. Passar lleugerament sobre els fets és una bestiesa. Per penetrar les coses, cal perseguir-les pacientment…

Antoni Gaudí


  • Inici
  • Qui Som?
  • Som RÍE
  • Documents
  • Parlaments celebrats
  • Glossari
  • Eines educatives
  • El Món del paper
  • Notícies
  • Agenda
  • Multimèdia
  • Poesies
  • Newsletter
  • Fòrum
  • Contacte