T3. Taller d’Acabats
6 de maig de 2010 a l’Escola Salesians
L’objectiu d’aquest taller és ordenar i compartir la informació disponible per identificar els diferents processos del que anomenem en arts gràfiques «acabats». És a dir, l’enquadernació, la plastificació de les cobertes, els relleus, els estampats i l’encunyat de llibres i revistes… des del residu de paper generat pel tall, fins a l’embolcall final.
El motiu és que, sovint, no es té present la implicació ambiental en aquests processos que donen personalitat i singularitat al producte final. A més, s’escull com ecològica una estètica determinada de sobrietat sense saber què comporta l’ús de determinats processos, formats, etc. D’aquest coneixement en sortiran bones pràctiques, criteris, un arbre de continguts i un glossari de termes. A més les exigències per considerar un producte com d’ecoedició.
Per dur a terme aquest taller comptem amb el suport de Salesians de Sarrià, dels professors Àngel Fernández, José Manuel Martínez i el suport de Roman González, cap del Departament d’Arts Gràfiques.
Es descriuen les diferents tipologies d’acabats per tal de conèixer-les en profunditat i poder-ne avaluar el seu impacte ambiental.
PLASTIFICACIÓ
La finalitat primordial d’aquest acabat és la protecció.
El plastificat en fred és més comú i econòmic.
Els equips de plastificat en calent són molt costosos degut a l’elevat consum energètic.
Els plàstics més utilitzats, aplicats en fred, són:
• polipropilè (suporta molt bé els acabats que vinguin a continuació)
• polietilè (l’únic permès per a productes infantils per Directiva Europea),
• acetat (té molt poca resistència, es trenca molt ràpid, però és l’únic que es pot aplicar per les 2 cares de l’imprès
Criteris a tenir en compte a l’hora de plastificar:
• El gramatge del paper (recomanat a partir de 125 g/m2).
• Necessita que sigui llis (mat o brillant és igual).
• Possibilitat de combinar amb vernissos.
VERNÍS
És un recobriment transparent (compta com a tinta) que s’utilitza per donar ennobliment al producte. Té una protecció menor que el plàstic, però respecta més les propietats del paper.
En el procés de reciclatge del paper, el vernís es pot eliminar en el moment que s’eliminen les tintes.
Les tipologies de vernís més utilitzades són:
• Grassos. usen olis i resines minerals, vegetals, derivats del petroli.
• Acrílics. En base aigua, és líquid.
• UVI. Conté fotoiniciador, Polimeritza a l’instant quan rep radiació UV.
Recomanat off-line.
Criteris a tenir en compte a l’hora d’envernissar:
• El gramatge del paper (recomanat a partir de 80 g/m2)
• Necessita un temps d’assecat (1-2 hores, excepte el vernís UVI que s’asseca instantàniament).
ESTAMPAT i RELLEUS
La finalitat és donar un bon aspecte estrictament visual, no hi ha necessitat tècnica.
Estampat: o baix relleu. El motlle de Seleni pressiona un full d’estampació contra el producte que per pressió i temperatura s’enganxa al producte.
Relleu: deformació del producte pel dors. No necessita pel·lícula
Es poden combinar les 2 tècniques.
TERMORELLEU
Fals relleu, no hi ha motlle. S’utilitzen tintes especials que en aplicar temperatura, les partícules de la tinta augmenten de volum. Brilla molt.
ENCUNYAT (troquelat)
S’ha de crear un motlle amb fleixos metàl·lics amb puntes (que tallen) i/o arrodonits (que fan els fendits) i/o fleixos de perforació.
ENGOMAT
Coles.
ENQUADERNAT amb GRAPA
A l’hora d’enquadernar és molt important conèixer el gramatge per preveure els plecs possibles i la seva tipologia (en finestra, zigzag, acordió).
ENQUADERNAT rústic Cosit o fresat
Fresat: separar els fulls pel llom. Es fa un tall i es trenca la fibra de tot el llom perquè les coles penetrin i quedi més consistent. Es perden uns 5mm del marge del full.
ENQUADERNAT Enganxat o rústic tapa dura
Residus derivats de l’enquadernació: al final de la vida útil. Tenir en compte els formats comercials per poder optimitzar al màxim l’ús del paper. I considerar la superfície útil per imprimir, és a dir, considerant la tira de la pinça (1cm), la contrapinça (1cm), tira de control (1 cm) i les vores a banda i banda (0,5 cm) per evitar embrutar els rodets.
També s’ha de considerar el tipus d’enquadernació per l’espai que s’ha de deixar al llom (5 mm).
Bibliografia:
• Tools for design for environment DfE application in the Printing industry Maria Enroth, Angelica widing. TAGA Journal Vol.2.
• Ecoinforme. Sector Artes gráficas. AIDO 2007.
Cas pràctic:
Publicació de 300 pàgines, d’una tirada de 5.000 exemplars. La minva estimada és del 5%.
A cada full de 100 x 70 entren 32 pàgines (16 per 2 cares), per tant es necessiten 47250 fulls (de 90g/m2) que pesen cada fulla 63 g, és a dir, un total de 2976,75 kg de paper.
L’àrea útil imprimible són 6732 m2, però només se’ n’utilitzem 3101 m2, que és un 26% del total.
En aquest exemple, es genera un residu de 883 kg de paper, és a dir, un 29,61% del paper comprat.
Només reduint 10 i 5 cm per cada costat del paper inicial (90×65), faria que tinguéssim 497 kg de residus, que seria un 15%.
La mida ideal la unitat final de llibre per tal de reduir els residus generats és 16,5 x 23,5 (tallat i enquadernat).
Conclusions:
• Determinar l’acabat en funció de l’ús del producte.
• Adaptar el format al procés d’impressió i fabricació del paper (i no al revés).
• Prendre la decisió de l’acabat a l’etapa de disseny.
Línies de futur:
• Sensibilització ambiental dels clients: fer-los arribar la informació perquè puguin prendre decisions considerant criteris d’Ecoedició.
• Omplir el quadre de comparació d’acabats amb dades reals.
