Presentació Parlament de l’Ecoedició 2010
¿És oportú parlar d’ecoedició quan la crisi financera, immobiliària i econòmica encara no ha passat i potser no passarà? ¿És escaient fer-ho quan apareix un competidor com el llibre electrònic d’una transcendència desconeguda però de cap manera irrellevant? Si no ens féssim aquestes preguntes no seríem d’aquest món, però… si ens condicionessin i paralitzessin del tot arronsant els muscles, potser deixaríem de ser-hi.
L’impacte ambiental dels processos és un tema del nostre temps, contemporani. És un repte per a la producció neta, l’eficiència i la innovació. Tan sols per aquests valors afegits, avaluar l’impacte ambiental ja és saludable. De fet, el model és del tot lògic: Calcular, Informar, Reduir, Compensar… Optimitzar. És el que anomenem CRC o CIRCO.
L’impacte ambiental del consumisme ha exhaurit els recursos, ha obert la porta a un canvi climàtic, ha iniciat una Sisena Gran Extinció de la biodiversitat i, tard o d’hora, la crisi del pic del petroli farà palès la urgència d’un canvi global. El metabolisme no funciona i caldrà una transició justa i l’impuls de la resiliència i el mutualisme, no tant per solidaritat sinó per intel·ligència.
La crisi i el repte ambiental condiciona el comportament i les inèrcies de tots els agents, de totes les persones implicades: dissenyadores, editores, impressores, lectores, autores, correctores, il·lustradores, llibreteres, bibliotecàries… És un exercici físic i mental que ajuda a centrar les coordenades: on som, on hem d’anar i què hem de fer per assolir-ho.
El Grup d’Ecoedició de Barcelona va tenir la gosadia de marcar un Nord. Un procés de millores per aconseguir una etiqueta i un distintiu que reculli totes les millores ambientals a la llum del què és possible ara i aquí.
Un procés que ha comptat amb el suport actiu, el suport passiu, la complicitat i, al capdavall, la conspiració de les persones innovadores, tant privades com públiques, individuals com col·lectives. A totes, gràcies. La gratitud és la millor expressió del reconeixement i la base per assolir nous èxits, sobretot compartits. De res no es serviria tenir la veritat si no és compartida, si no som capaces de relativitzar-la amb un cert grau de dubte que no faci perdre l’empenta.
El Parlament de l’Ecoedició és una institució oberta, en construcció permanent. Durant el curs ha celebrat quatre sessions parlamentàries per debatre, ordenar i compartir tota la informació disponible. El ple del parlament és la trobada anual. Si la primera jornada es va celebrar al FAD de Barcelona i la segona a la seu de la Fundació Palo Alto, aquesta té lloc al Centre d’Art Santa Mònica, que ens acull amorosament. Aquest és el perfil de continuïtat.
Un perill. Som a la capçalera d’Europa. El grau d’elaboració compartida, en un procés de regulació concertada entre diferents col·lectius i persones reunits per promoure l’ecoedició, és el més avançat d’Europa. La importància de la nostra indústria editorial fa del tot important ser la locomotora. Ens podria passar com en d’altres temes, de ser els inventors a quedar als darrers vagons. ¿Hi ha qui es revela contra aquesta fatalitat? Nosaltres, i esperem que vosaltres.
Jordi Bigues
Marta Escamilla (Leitat)
Àngel Panyella (El Tinter)
Membres del Grup d’EcoEdició de Barcelona
