· Definir el posicionament referent a l’etiquetatge dels llibres editats amb criteris d’Ecoedició.

· Possibilitat dels diferents tipus d’etiquetatge.

CONCLUSIONS

· Definició de criteris mínims requerits per Ecoedició.

· Esborrany Etiqueta Ecològica Europea paper imprès.

LINIES DE FUTUR

· Proposta de redacció de metodologia / EPD.

· Reunió amb  Reunió amb el Gremi d’Editors i amb la la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAiH.

Amb  la col·laboració de Miriam Villa de la Direcció General de Qualitat Ambiental de DMAiH i Andres Caraballo de la Consejeria de Medio Ambiente de la Junta de Andalucia

L’objectiu d’aquest taller és ordenar i compartir la informació disponible per identificar els diferents processos del que anomenem en arts gràfiques «acabats». És a dir, l’enquadernació, la plastificació de les cobertes, els relleus, els estampats i l’encunyat de llibres i revistes… des del residu de paper generat pel tall, fins a l’embolcall final.

El motiu és que, sovint, no es té present la implicació ambiental en aquests processos que donen personalitat i singularitat al producte final. A més, s’escull com ecològica una estètica determinada de sobrietat sense saber què comporta l’ús de determinats processos, formats, etc. D’aquest coneixement en sortiran bones pràctiques, criteris, un arbre de continguts i un glossari de termes. A més les exigències per considerar un producte com d’ecoedició.

Per dur a terme aquest taller comptem amb el suport de Salesians de Sarrià, dels professors Àngel Fernández, José Manuel Martínez i el suport de Roman González, cap del Departament d’Arts Gràfiques.

Es descriuen les diferents tipologies d’acabats per tal de conèixer-les en profunditat i poder-ne avaluar el seu impacte ambiental.

PLASTIFICACIÓ

La finalitat primordial d’aquest acabat és la protecció.

El plastificat en fred és més comú i econòmic.

Els equips de plastificat en calent són molt costosos degut a l’elevat consum energètic.

Els plàstics més utilitzats, aplicats en fred, són:

• polipropilè (suporta molt bé els acabats que vinguin a continuació)

• polietilè (l’únic permès per a productes infantils per Directiva Europea),

• acetat (té molt poca resistència, es trenca molt ràpid, però és l’únic que es pot aplicar per les 2 cares de l’imprès

Criteris a tenir en compte a l’hora de plastificar:

• El gramatge del paper (recomanat a partir de 125 g/m2).

• Necessita que sigui llis (mat o brillant és igual).

• Possibilitat de combinar amb vernissos.

VERNÍS

És un recobriment transparent (compta com a tinta) que s’utilitza per donar ennobliment al producte. Té una protecció menor que el plàstic, però respecta més les propietats del paper.

En el procés de reciclatge del paper, el vernís es pot eliminar en el moment que s’eliminen les tintes.

Les tipologies de vernís més utilitzades són:

• Grassos. usen olis i resines minerals, vegetals, derivats del petroli.

• Acrílics. En base aigua, és líquid.

• UVI. Conté fotoiniciador, Polimeritza a l’instant quan rep radiació UV.

Recomanat off-line.

Criteris a tenir en compte a l’hora d’envernissar:

• El gramatge del paper (recomanat a partir de 80 g/m2)

• Necessita un temps d’assecat (1-2 hores, excepte el vernís UVI que s’asseca instantàniament).

ESTAMPAT i RELLEUS

La finalitat és donar un bon aspecte estrictament visual, no hi ha necessitat tècnica.

Estampat: o baix relleu. El motlle de Seleni pressiona un full d’estampació contra el producte que per pressió i temperatura s’enganxa al producte.

Relleu: deformació del producte pel dors. No necessita pel·lícula

Es poden combinar les 2 tècniques.

TERMORELLEU

Fals relleu, no hi ha motlle. S’utilitzen tintes especials que en aplicar temperatura, les partícules de la tinta augmenten de volum. Brilla molt.

ENCUNYAT (troquelat)

S’ha de crear un motlle amb fleixos metàl·lics amb puntes (que tallen) i/o arrodonits (que fan els fendits) i/o fleixos de perforació.

ENGOMAT

Coles.

ENQUADERNAT amb GRAPA

A l’hora d’enquadernar és molt important conèixer el gramatge per preveure els plecs possibles i la seva tipologia (en finestra, zigzag, acordió).

ENQUADERNAT rústic Cosit o fresat

Fresat: separar els fulls pel llom. Es fa un tall i es trenca la fibra de tot el llom perquè les coles penetrin i quedi més consistent. Es perden uns 5mm del marge del full.

ENQUADERNAT Enganxat o rústic tapa dura

Residus derivats de l’enquadernació: al final de la vida útil. Tenir en compte els formats comercials per poder optimitzar al màxim l’ús del paper. I considerar la superfície útil per imprimir, és a dir, considerant la tira de la pinça (1cm), la contrapinça (1cm), tira de control (1 cm) i les vores a banda i banda (0,5 cm) per evitar embrutar els rodets.

També s’ha de considerar el tipus d’enquadernació per l’espai que s’ha de deixar al llom (5 mm).

Bibliografia:

• Tools for design for environment DfE application in the Printing industry Maria Enroth, Angelica widing. TAGA Journal Vol.2.

• Ecoinforme. Sector Artes gráficas. AIDO 2007.

Cas pràctic:

Publicació de 300 pàgines, d’una tirada de 5.000 exemplars. La minva estimada és del 5%.

A cada full de 100 x 70 entren 32 pàgines (16 per 2 cares), per tant es necessiten 47250 fulls (de 90g/m2) que pesen cada fulla 63 g, és a dir, un total de 2976,75 kg de paper.

L’àrea útil imprimible són 6732 m2, però només se’ n’utilitzem 3101 m2, que és un 26% del total.

En aquest exemple, es genera un residu de 883 kg de paper, és a dir, un 29,61% del paper comprat.

Només reduint 10 i 5 cm per cada costat del paper inicial (90×65), faria que tinguéssim 497 kg de residus, que seria un 15%.

La mida ideal la unitat final de llibre per tal de reduir els residus generats és 16,5 x 23,5 (tallat i enquadernat).

Conclusions:

• Determinar l’acabat en funció de l’ús del producte.

• Adaptar el format al procés d’impressió i fabricació del paper (i no al revés).

• Prendre la decisió de l’acabat a l’etapa de disseny.

Línies de futur:

• Sensibilització ambiental dels clients: fer-los arribar la informació perquè puguin prendre decisions considerant criteris d’Ecoedició.

• Omplir el quadre de comparació d’acabats amb dades reals.

10 hores al Caps. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris

L’objectiu d’aquest taller és ordenar i compartir la informació destinada a la identificació, eliminació i la reducció de la càrrega tòxica de les Arts Gràfiques i el procés d’edició, amb l’objectiu d’aconseguir una producció més neta, tant pel que fa a les tintes i dissolvents com pel que es refereix a la presència del clor i les radiacions no ionitzants, o bé a l’exposició a aquests riscos per part dels professionals exposats, l’entorn i la població en general.

És important no centrar tot l’interès de l’Ecoedició en el paper, ja que existeixen molts altres factors que afecten negativament el perfil ambiental de les publicacions. Un d’ells són les tintes i altres substàncies químiques utilitzades en els processos d’impressió i acabats.

En aquest taller s’han establert les actuacions necessàries per tal de dur a terme una publicació sostenible, i disminuir-ne el seu ’impacte ambiental:

• Identificar la presència, identificació i les exposicions a productes tòxics i radiacions ionitzants, en el procés de fabricació, i ús de substàncies tòxiques en el procés d’edició.

• Eliminació de les substàncies susceptibles d’eliminació i substitució.

• Estimació del risc potencial de les exposicions restants.

• Identificació de les fonts de risc.

• Determinació de les mesures de protecció.

• Eliminació dels factors de risc.

• Comprovació i avaluació

• Quins productes tòxics no poden estar presents en els productes d’Ecoedició?:

TCF. Paper Totalment lliure de clor

Norma europea de Paper imprès. Estat del procés.

Jimena Quintana comenta altres iniciatives que s’estan portant a terme a nivell europeu i internacional. S’exposa la situació actual de substàncies alternatives existents com les tintes vegetals, amb els seus avantatges i inconvenients (comporten problemes a l’hora de reciclar el paper, ja que es dissolen.)

Algunes actuacions rellevants realitzades:

• Campanya Empreses lliures de tòxics: 8 passos a seguir per esdevenir una empresa lliure de tòxics.

• Subsprint ISTAS va promoure la substitució de dissolvents orgànics el procés de neteja a les impremtes.

Natalia Fuentes del LEITAT resumeix les implicacions del Reglament europeu REACH a la indústria d’arts gràfiques i identifica les tipologies de productes (dissolvents, tintes, coles…) que podrien quedar afectats pel REACH. Alguns són els que s’indiquen a la taula següent juntament amb substàncies alternatives proposades:

En compliment amb el reglament europeu REACH, s’han de buscar alternatives per tal de substituir totes les substàncies que estan subjectes a autorització o restricció.

Bibliografia:

• 12 preguntas y una respuesta sobre riesgo químico. ISTAS

• Tintas y barnices para artes gráficas. Joan Francesc Ivars

• Reglament europeu REACH de Registre, avaluació i autorització de substàncies químiques.

Assistents:

• CAPS

• CCOO Dptm. Medi Ambient

• Col·lectiu Ronda – CAPS

• Departament de Medi Ambient i Habitatge

• Ecoinstitut de Barcelona

• Eco-reciclat

• El Tinter

• Fundació per a la Prevenció de Residus

• Fundació Terra

• Jimena Quintana, estudi l’Ecoedició a Europa

• Jordi Bigues, periodista

• Leitat

• Wirbooks

CONCLUSIONS i LÍNIES DE FUTUR

Criteris que cal tenir en compte per a l’Ecoedició:

• Reducció de la quantitat de tintes utilitzada

• Priorització de l’ús de tintes amb olis vegetals

- Un exemple molt comú als Estats Units és la tinta de Soja

• Reducció dels additius en els processos d’impressió (concretament alcohol isopropílic). Reducció emissions COVs

• Anar més enllà del Reglament REACH, substituint totes aquelles substàncies tòxiques que tot i que no estiguin subjectes a autorització ni restricció puguin comportar.

2a Sessió: 9 de març de 2010, 10 hores a la Casa Orlandai. Sarria.

El primer taller previ a la celebració del Parlament de l’Ecoedició 2010 va estar dedicat al paper. L’objectiu és poder oferir una explicació de la complexitat del tema (millores tecnològiques, cogeneració, mix elèctric per països…). Es tracta de

comparar els impactes ambientals derivats de l’ús de matèries primeres, aigua, energia, residus generats… en la producció d’una tona de paper de fibres noves i de fibres reciclades.

Comença el taller amb una presentació per part de Núria Ayats, cap de qualitat i medi ambient de STORA ENSO, fàbrica de paper reciclat fundada l’any 1964 per la família Capdevila. És una fàbrica certificada amb el sistema de gestió ambiental EMAS i la norma ISO14001. Una de les característiques és la planta de cogeneració de cicle combinat de 48 MW, per a la generació d’electricitat i vapor per a l’autoconsum i exportació d’electricitat a la xarxa. I el més important: la fabricació de cartonet reciclat, 160.000 tones, per a diversos usos en envasos i embalatges, bona part del qual s’exporta.

S’explica detalladament el procés de fabricació del paper per tal de conèixer cada etapa, i veure’n els impactes ambientals derivats.

Alguns dels dubtes que sorgeixen i es resolen són:

• Pasta química / pasta mecànica

• Càrregues minerals

• Blanquejants sense clor (Elementary Clorhine Free, Totally Clorhine Free)

• Blanquejants òptics

Es posa de manifest la necessitat de compartir un glossari terminològic que permeti centrar l’atenció amb els aspectes rellevants de què hem de demanar per a un perfil de producte d’ecoedició.

La Segona Sessió es va centrar més en:

• Sistema de gestió ambiental dels proveïdors

• Perfil ambiental de la fabricació del paper

– Consum energètic

– Consum d’aigua

– Residus generats

– Emissions, especialment de CO2

– Procedència fibres

• Definició del sistema a estudiar: Extracció matèries primeres, Fabricació del paper, transport.

• Unitat funcional: s’ha de definir en funció de la tipologia de paper.

Precs i preguntes:

• FSC – criteris massa estrictes a nivell espanyol. Dificultat encara més gran, perquè la majoria de boscos són gestionats per petits . A Espanya és més freqüent el PEFC.

• Es comenta l’exemple d’ús fraudulent del logo FSC: nou llibre Al Gore

• Greenpeace: preparar acte públic important en el LIBER

Bibliografia:

• Una visió comuna per transformar la indústria europea del paper. Moviment Forestal Europeu, 2005

• Antalis. Guia medioambiental para la producción de pasta y papel,

• Antalis. Ciclo de vida del Papel reciclado y huella de Carbono.

• Holmen paper. Cálculo completo de las huellas de carbono de todos sus productos

• Stora Enso. Environmental product declaration for paper. Paper profile.

• Arjowiggins. Los productos ecoresponsables.

• Llibre El paper, Col·lecció Biodiversitat i tecnodiversitat, número 4

• Revista Perspectiva ambiental, núm. 5, http://www.ecoterra.org/articulos14cat.html

• B_verda 125. Agost 2009

• Una visión conjunta para la transformación de la industria papelera: la lucha por la sostenibilidad económica y social. EUA 2002

• Preguntas Frecuentes sobre la Visión del European Environmental Paper Network (EEPN) para transformar la industria europea del papel.

• Manual práctico de compra y contratación publica verde, IHOBE

• European Commission GPP Training Toolkit – Module 3: Purchasing recommendations

• Ecological comparison of office papers in view of the fibrous raw material. IFEU Heidelberg 2006

• Auditoria d’emissions de CO2 a l’edició del llibre Una veritat incomoda

CONCLUSIONS:

• Manca de dades per part de la majoria de fabricants de paper

• Dades actualitzades 2009 de les emissions de CO2 emeses per la fabricació d’una tona de paper

• Tot i centrar-nos amb CO2, també s’ha de considerar la petjada hídrica, residus generats…

• La cogeneració en una fàbrica de paper no resta les emissions.

• El paper lliure de clor elemental no està prohibit.

• Necessitat de saber d’on prové el paper (per poder imputar els impactes ambientals derivats del seu transport a la petjada global).

• Sensibilització per augmentar el percentatge i qualitat de la recollida selectiva de paper.

Criteris a tenir en compte per l’ECOEDICIÓ:

• Cadena de custòdia

• Lliure de clor

• Paper reciclat

• Procedència local

LÍNIES FUTURES:

• Cerca de dades concretes per poder calcular la petjada energètica, de carboni, hídrica, de recursos empleats i residus generats d’una publicació.

Assistents:

• Agencia de Residus de Catalunya

• Antalis

• Departament de Medi Ambient i Habitatge

• Ecoinstitut de Barcelona

• Eco-reciclat

• Editorial Ecos

• El Tinter

• Federación de Ideas

• Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable

• Fundació Terra

• Greenpeace

• Jimena Quintana, estudi l’Ecoedició a Europa

• Jordi Bigues, periodista

• Leitat

• Stora Enso

Descarrega’t la documentació complementària que es va repartir durant el Taller de Paper clicant aquí.