Qué no és l’ecoedició.

Si bé no hi ha una definició àmpliament acceptada, l’ecoedició és un concepte ampli que va més enllà dels materials utilitzats en la fabricació d’un llibre (paper, tinta o cartronet). Parlem d’ecoedició per referir-nos a processos que inclouen des del mateix disseny del llibre fins als sistemes de gestió ambiental de les empreses implicades en la cadena de transformació (papereres, impremtes, relligadors, editorials…), tot passant per les emissions de carboni generades en el procés de producció o la «motxilla ecològica» que comporta l’edició d’un llibre.

L’objectiu d’aquest decàleg de 14 punts és clarificar i definir tots els processos en l’edició d’un llibre que poden ser susceptibles de millorar per disminuir-ne l’impacte ambiental. La intenció és promoure l’ús escaient de distintius (símbols gràfics o logotips), reclams i etiquetes declaratives que comuniquen les accions dutes a terme per reduir l’impacte ambiental del producte en tot el seu cicle de vida.

Les identificacions incorrectes s’han escampat arreu i cal eliminar-les per principis d’honestedat, precisió i transparència, i també per evitar l’engany, ja sigui intencional o fruit de l’equivocació o la bona voluntat.

1. L’ús de distintius necessita l’autorització corresponent. En gairebé tots els casos comporta aportar, prèviament, la documentació necessària per tenir-hi accés. És un frau fer-ne ús sense autorització. La persona o entitat promotora ha de guardar tota la documentació, des de la petició a l’atorgament i respectar les seves normes d’ús. És a dir, és responsabilitat de l’organització certificada fer un ús correcte de la marca i, alhora, és responsabilitat de l’entitat de certificació verificar l’ús correcte de la marca.

2. No es pot usar el terme paper ecològic perquè és un reclam ambigu que no aporta informació sobre el procés de blanqueig del paper. Es va començar a fer servir amb la substitució del clor elemental pel diòxid de clor, un avenç en el seu moment. En aquest moment hi ha dues denominacions per als dos tipus de processos industrials de blanqueig de la pasta. Un es fa amb diòxid de clor, és a dir, lliure de clor elemental. Per identificar-lo es fan servir les sigles ECF procedents de la denominació anglesa, Elemental Chlorine Free. La tecnologia que ha substituït totalment el clor, el paper totalment lliure de clor, usa les sigles TCF, procedents de la denominació anglesa Totally Chlorine Free. La tecnologia de blanqueig TCF, totalment lliure de clor, és la més avançada i la preferible des del punt de vista ambiental. Mencionar que el paper «és lliure de clor» no clarifica quina de les dues tecnologies s’ha fet servir.

3. Cal no confondre la procedència de les fibres (de boscos certificats o de paper reciclat) i el seu procés de blanqueig. A Europa, la majoria dels papers fabricats són ECF. Ja hem dit que el clor elemental s’ha eliminat. Una part important dels papers amb certificat forestal FSC, del Forest Stewardship Council són també ECF, és a dir, no són Totalment Lliures de Clor en el seu procés de blanqueig.

4. El millor sistema pel blanqueig de la fibra reciclada que es fa servir per fabricar paper reciclat és el destintament per flotació. En parlar de paper reciclat no es fan servir els termes ECF/TCF. El distintiu més exigent pel paper reciclat és l’Àngel blau (Blaue Engel de la República Federal Alemanya), que garanteix un 100% de fibra reciclada i un destintament per flotació. Hi ha d’altres sistemes d’ecoetiquetatge que estan oberts a qualsevol origen de la fibra. Així, en l’àmbit de Catalunya, hi ha el Distintiu de Garantia de qualitat ambiental que pel paper reciclat exigeix un mínim del 90% de fibra reciclada. Altres sistemes són l’etiqueta ecològica de la UE (La Flor Europea) o el Cigne Blanc (Nordic Swan, dels països escandinaus), i, de menor reconeixement internacional, els d’Àustria, els Països Baixos, el Japó i l’Estat francès.

5. No és equiparable el paper FSC amb el PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification schemes). Aquests són els sistemes de certificació forestal amb més projecció que si bé coincideixen en l’objectiu explícit de fomentar la gestió sostenible dels boscos, mantenen diferències significatives pel que fa a les entitats que els donen suport. En el cas del FSC són les organitzacions socials, ambientals i camperoles més rellevants mentre que en el cas del PEFC està impulsat per la indústria forestal i paperera.

6. No es pot fer servir el segell FSC ni fer declaracions sobre l’ús de paper FSC si no es disposa d’un certificat de cadena de custòdia FSC, ja que es tracta d’una marca registrada. Per tant, en el moment en què la impremta que realitza la publicació o el distribuïdor al qual es compra el paper no disposen d’un certificat FSC, la cadena es trenca i no es pot garantir al consumidor que efectivament el paper és FSC segons les normes d’aquesta certificació. Per incloure l’etiqueta FSC a una publicació cal que tant el fabricant del paper, com el distribuïdor, com l’impressor, estiguin certificats.

7. L’ús del distintiu del reglament EMAS i les normes ISO 14001 de gestió ambiental estan sotmeses a una estricta normativa. Qualsevol referència a disposar de la certificació ISO 14001 o EMAS, ha d’especificar qui la ha obtingut: l’editorial, l’impremta o ambdues.

8. No és acceptable afirmar que un llibre o publicació posi que és Neutre en carboni o que s’hagi aconseguit produir sense emissions de diòxid de carboni, gas amb efecte d’hivernacle. Reclams com Carboni Zero són equívocs i enganyosos. Calcular, Reduir i Compensar les emissions amb efecte d’hivernacle associades al procés productiu comporta necessàriament fer públiques les dades de les emissions estimades per tirada o exemplar. Cal explicar quines opcions s’han escollit per reduir l’impacte climàtic i comparar-les amb d’altres opcions i, en darrer terme, oferir un procés de compensació. Compensar-les no vol dir que no s’hagin produït emissions, i compensar-les no vol dir neutralitzar-les. També cal explicar per quines opcions de compensació s’ha optat.

9. El càlcul de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle expressades en diòxid de carboni equivalent o CO₂ serveix per avaluar l’impacte climàtic, però no l’impacte ambiental total. L’impacte ambiental o ecològic s’expressa com motxilla ecològica o, més pròpiament, com la Intensitat de Materials per Unitat de Servei (IMPS, en sigles angleses). Pot incloure la motxilla hídrica, la motxilla energètica, la motxilla climàtica, la motxilla de residus i la motxilla de materials i d’obtenció de les primeres matèries. Si s’expressa com petjada ecològica, fa referència a un espai equivalent expressat en hectàrees.

10. Hi ha distintius atorgats als fabricants de paper, sotmesos a controls normatius específics, que fan referència al procés de blanqueig, l’absència de metalls tòxics, l’acidesa o la durabilitat com TCF (Totalment Lliure de Clor), Lliure de Metalls pesants, PH neutre, lliure d’àcid, Paper de llarga durada.

11. D’altres distintius són atorgats per entitats associatives, com Llibre Amic dels Boscos, que atorga Greenpeace, la indicació «fet per empreses cooperatives», o el segell FSC del Forest Stewardship Council, per exemple.

12. Les millores ambientals del procés d’edició no poden excloure els acabats i l’empaquetament. Si per a l’embalatge es fa servir caixes de cartró, és important optar per les de cartró corrugat reciclat que s’identifiquen amb el triangle tancat amb fletxa, el número 21 en el seu interior i les sigles PAP en majúscules al seu peu. És el distintiu europeu que identifica el tipus de material amb què està fet l’envàs amb l’objectiu de facilitar la identificació del material i la recollida selectiva potencial.

13. Reciclat i reciclable no vol dir el mateix, és clar. El paper és un producte procedent d’un recurs natural renovable i fàcil de reciclar. Així, gairabé tot producte de paper és reciclable, i els processos industrials s’encarreguen de separar-ne els impropis, incloses les publicacions, tot i que la majoria d’elles tenen la funció de perdurar. En tot cas, a la fi de la seva vida útil passen a formar part del cicle tecnològic, sempre que en facilitem el reciclatge. De fet, la demanda de paper usat per fabricar-ne de nou és consubstancial a la pròpia història de la indústria paperera. La fabricació de paper reciclat significa un estalvi d’energia i aigua i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i l’atmosfera, a més de reduir la tala d’arbres per produir paper. A tot hi això hi contribuïm en utilitzar paper reciclat amb el seu distintiu corresponent.

Alhora, no cal oblidar que en aquest cicle de producció de paper sempre hi ha d’haver una entrada de fibres verges ja que la reciclabilitat de les fibres té un límit de 6 o 7 cicles, motiu pel que cal assegurar l’origen responsable d’aquesta font de material verge.

14. La «producció a demanda», fruit de la tecnologia digital, permet produir tirades adaptades a la demanda real, tot disminuint el balafiament de paper, els costos d’emmagatzematge i el manteniment d’estocs i el seu transport associat.

Cal fer un bon paper. No dubtis en consultar-nos!

Parlament de l’Ecoedició 2009. Poble Nou de Barcelona 9 de juliol del 2009

Un visió a llarg termini

Nosaltres… volem veure una Europa que redueixi radicalment el seu consum de paper, que sigui fabricat per una industria que depengui menys de la fibra verge d’arbres, maximitzi l’ús dels materials reciclats, respecti els drets territorials de la població local, ofereixi i tingui impactes socials que siguin beneficiosos, no tinguin conflictes i siguin justos. Volem veure que tot el paper d’Europa es fabriqui amb fibres de fonts responsables i sostenibles tot utilitzant energia completament renovable, amb aigua que estigui igual de neta després de la producció de paper, i que no produeixi cap residu ni emissió.»

Del manifest Una visió comú per transformar la indústria europea del paper. Reunió del Moviment Forestal Europeu (FME). 2 d’octubre de 2005.

Grup d’Ecoedició de Barcelona