AIXÒ ÉS UNA IMPREMTA

CRUÏLLA DE CIVILITZACIONS

REFUGI DE TOTES LES ARTS

CONTRA ELS ESTRALLS DEL TEMPS

ARSENAL DE LA VERITAT VALENTA

CONTRA LA REMOR DEL RUMOR

TROMPETA INCESSANT DEL COMERÇ

DES D’AQUEST LLOC, ELS MOTS PODEN VOLAR A L’EXTERIOR

SENSE PERDRE’S PER LES ONES SONORES

SENSE QUE LA MÀ DE L’ESCRIPTOR ELS MODIFIQUI

PERQUÈ FIXOS, AMB EL TEMPS, ESDEVENEN VERITATS

AMIC, ET TROBES EN TERRA SAGRADA

AIXÒ ÉS UNA IMPREMTA

Beatrice Warde

Beatrice Warde (1900-1969) creia molt en el poder de la paraula impresa per defensar la llibertat. Warde va escriure i dissenyar el famós monotip de gran format Això és una impremta (1932), que feia servir el tipus de lletra Perpetua, d’Eric Gill. Va rebutjar l’avantguarda en la tipografia com a introspectiva, i pensava que la tipografia clàssica era «una finestra clarament polida» a través de la qual les idees es podien comunicar. La copa de cristall: Setze assajos sobre tipografia (1955) és una antologia dels seus escrits.

THIS IS A PRINTING OFFICE

CROSSROADS OF CIVILIZATION

REFUGE OF ALL THE ARTS

AGAINST THE RAVAGES OF TIME

ARMOURY OF FEARLESS TRUTH

AGAINST WHISPERING RUMOUR

INCESSANT TRUMPET OF TRADE

FROM THIS PLACE WORDS MAY FLY ABROAD

NOT TO PERISH ON WAVES OF SOUND

NOT TO VARY WITH THE WRITER’S HAND

BUT FIXED IN TIME HAVING BEEN VERIFIED IN PROOF

FRIEND YOU STAND ON SACRED GROUND

THIS IS A PRINTING OFFICE

Beatrice Warde

Beatrice Warde (1900-1969)  was a believer in the power of the printed word to defend freedom, Warde wrote and designed the famous Monotype broadsheet This is a printing office (1932), using Eric Gill’s Perpetua typeface. Rejected the avant-garde in typography as introspective, believing that classical typography proved a ‘clearly polished window’ through which ideas could be communicated. The Crystal Goblet: Sixteen Essays on Typography (1955) is an anthology of her writings.

Si mirem més endins d’aquest full de paper, podem veure com hi brilla el Sol. Sense llum solar el bosc no creix, res no creix. Ni tant sols nosaltres no podem créixer sense la llum del Sol. Per tant, veiem que en aquest full de paper també hi brilla el Sol; el paper i el Sol existeixen conjuntament.

Si continuem mirant, veiem el llenyataire que va tallar l’arbre i el va dur al molí per convertir-lo en paper. I veurem el blat. Sabem que el llenyataire no pot viure sense el seu pa quotidià i, per tant, el blat de què procedia el seu pa també està inclòs en aquest full de paper. I també hi són presents els pares del llenyataire.

Si aprofundim encara més, veurem que nosaltres també hi som, perquè quan observem un full de paper, aquest forma part de la nostra percepció.

Per tant, en aquest full de paper hi és tot. No pots trobar ni una sola cosa que no hi sigui: el temps, l’espai, la terra, la pluja, els minerals del sòl, la llum del Sol, el núvol, el riu, la calor… Tot coexisteix amb aquest full de paper.

Ser és interser. No pots existir pel teu compte, aïllat. Has d’interser amb tota la resta de coses. Aquest full de paper existeix perquè existeix tota la resta de coses. Fins i tot essent tan fi com és, aquest full de paper conté en el seu interior tot el que hi ha a l’univers.

Thich Hhat Hanh

Thich Nhat Hanh. Poeta, mestre zen i activista per la pau, nascut a Vietnam l’any 1926. Autor de més de setanta cinc llibres, entre els que es poden citar A l’ombra del pomer rosal. Ja va dir Jean Jacques Rousseau (1712- 1778) que La millor escola és a l’ombra d’un arbre.

Exiliat de Vietnam l’any 1966, viu a Plum Village, una comunitat de meditació que va fundar al sud oest de l’estat francès. Allí escriu, ensenya, te cura del jardí i practica el caminar conscient. Thich Nash Hanh fou nominat Premi Nobel de la Pau per Martin Lhuter King junior.