Clica damunt la imatge per veure el vídeo.

No ha estat un problema d’infidelitats, o que Barbi es gasti tot el pressupost en roba i cremes de bellesa. Tampoc ha estat el fet de que Barbi eclipsa la carrera professional d’en Ken o qualsevol tipus de desavinences… no. El problema és molt més seriós. Ken ha descobert que Barbi és implicada en la destrucció de les selves d’indonèsia. Coooom?

Per Ken ha estat molt dur adonar-se’n e d’aquesta realitat. Barbi és fabricada per Mattel, la més gran empresa de joguines del món. Para embolicar i presentar aquestes joguines, les empreses que fan l’empaquetament per a Mattel fan servir paper i cartró fabricat per Àsia Pulp & Paper, la pitjor empresa paperera del món, implicada en la tala de les selves i torberes d’indonèsia. L’activitat d’aquesta empresa paperera no sols està destruint els boscos, també condemna a l’extinció a espècies emblemàtiques com l’ orangutan i el tigre de Sumatra.

Ken ha parlat sèriament amb Barbi i li ha dit: «I love you my darling, però sols tornaré amb tu quan Mattel deixi de ser còmplice de la destrucció de las selves… goodbye».

Segueix el consum de paper obtingut en condicions d’extrema destrucció

L’associació ecopacifista Greenpeace Internacional ha publicat un informe titulat Com l’empresa Asia Pulp & Paper juga amb la desforestació (juny, 2011). L’objectiu d’aquest estudi és evidenciar la manca de garanties i traçabilitat del paper, de com es fan servir enganyifes i de com els editors, impressors, compradors de paper no poden al·legar desconeixement. El Parlament de l’Ecoedició 2010 ja va fer esment clar d’aquest problema i el Grup d’Ecoedició de Barcelona està disposat a denunciar a les empreses que no assumeixen les mínimes responsabilitats en la compra de paper.

L’any Internacional dels Boscos que es celebra enguany ens revela clarament que, malgrat Indonèsia és lluny de casa, la petjada ecològica del paper a casa nostra li manquen les mínimes garanties de que s’hagi fet en condicions de mínim respecte a l’entorn. I com es fan servir certificacions ambientals enganyoses el que és un abús, per un costat, i una manera de rentar-se les mans del que és cada vegada més evident.

Indonèsia és el tercer estat del món pel que fa al rànquing d’emissors de gasos amb efecte d’hivernacle, darrera Xina i Estats Units. Una bona part d’aquestes emissions són el resultat de la destrucció ecològica. És a dir, aquelles emissions s’haurien de computar aquí, si fem servir productes sense la mínima exigència ambiental.

Com l’empresa Asia Pulp & Paper juga amb la desforestació

Document de dotze pàgines

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/bosques/sector_juguetero_deforestacion_indonesia.pdf

Una informació més detallada sobre les evidències incloses a l’informe presentades al document és disponibles a:

www.greenpeace.org/app-toying-with-extincion

www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Bosques/Indonesia/

APP ha contestat al repte plantejat per Greenpeace, però no en la direcció de rectificar o evideniar el que calgui per certificar escaientment que els boscos que gestiona o dels que en treu els productes per fer-ne paper, són tractats sosteniblement. En un anunci al diari Le Monde, afirma que «per descobrir la nostra implicació a favor de la biodiversitat, cal seguir la traça». L’anunci mostra una petjada d’un felí sobre el fang rogenc. El text que l’acompanya diu més o menys «APP es pren molt seriosament la seva missió de preservació ambiental i dóna suport a diferents programes de conservació: 106.000 hectàrees del Santuari del Tigre a Senepis; 10.000 ha a la Preservació Natural de Taman Roja; 172.000 ha dedicades a la Reserva de la Biosfera a la regió de Giam Siak Kecil, programa especialment reconegut pel programa L’Home i la Biosfera de l’Unesco, així com el Kutai Orangutan Programme. Per a que la nostre empresa prosperi, sabem que l’ambient en el que nosaltres treballem, ha de prosperar també».

Publicitat d’APP a Le Monde el 4 de juny de 2011.

El IV Festival del Llibre d’artista i de la petita edició a Artesania Catalunya, al carrer Banys Nous de ciutat vella. Aquest festival es centra en el llibre com a objecte creatiu i de recerca. Durant un any Use a Book proposa un itinerari expositiu d’obres inèdites d’artistes, artesans i professionals de la realització del llibre, tot promovent un diàleg interdisciplinari al voltant de l’ús del llibre com a vehicle d’expressió artística. Del 9 al 25 d’abril es varen presentar una selecció de llibres i unes jornades sobre l’estudi del llibre i els seus oficis. Un denominador comú de tot plegat és el llibre Use a book. L’utilitat del fer-llibre de l’artista, de Elisa Pellacani, amb la intervenció d’artistes internacionals, assajos d’experts i part de les obres de l’exposició. Tota la informació de les activitats realitzades es pot trobar a www.ilde.info que recull les activitats de l’Associació Cultural Artistes de Llibre organitzadors d’aquest festival.

Arts Libris és la fira internacional del llibre d’art i disseny. Del 14 al 17 d’abril el centre Arts Santa Mònica ha acollit, per segon any consecutiu, a una vuitantena d’expositors, tallers, conferències, presentacions, debats i exposicions. Arts Libris és el punt de trobada de persones col·leccionistes, afeccionades i productores. Els llibres d’autor tenen multitud de facetes possibilitats i resultats però hi ha una sèrie de valors que els agrupen: el llibre com a peça d’art o d’experimentació gràfica, la cura amb l’edició, l’elecció del paper, l’enquadernació, etc.

En tot cas, per a la nostra web, aquestes activitats són observades amb un doble interès, per l’aspecte creatiu i per la manca de connexió directa amb la preocupació ambiental d’aquestes obres de baix impacte global però gran impacte cultural. De fet batega una sensibilitat ambiental, pròpia del nostre temps. Per exemple, el mobiliari d’Arts Libris és a partir del cartró. Exemplar pel seu caràcter efímer i reciclador (reciclat i reciclable), però aquesta sensibilitat no esdevé coneixement i pràctica conscient de l’observació i l’acceptació dels límits en l’acció creativa, amb una bona dosi d’activitats artesanal. En tot cas, el Grup d’Ecoedició de Barcelona s’ofereix als col·lectius organitzadors per oferir informació i formació al respecte, per incorporar l’ecoedició al batec creatiu.

J·B

Durant l’acte que va tenir lloc ahir a ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, a més de presentar la publicació Els secrets de l’ecoedició, les activitats de formació i difusió que està impulsant el Grup d’Ecoedició de Barcelona per sensibilitzar els gremis d’editors, llibreters, bibliotecaris, indústries gràfieques, escoles i centres de formació i disseny sobre els impactes ambientals del sector editorial i com reduir-los mitjançant l’ecodisseny.

Des del Centre Tecnològic LEITAT es va presentar Greening Books, un projecte europeu de la convocatòria Life+, que s’està desenvolupant conjuntament amb El Tinter i Simpple. L’objectiu del projecte és millorar el comportament ambiental de llibres i revistes en el procés d’edició, i un dels resultats previstos és l’obtenció d’un patró de consum i producció en el sector de l’edició mitjançant la realització d’un anàlisi de cicle de vida de les etapes de producció; la definició d’indicadors ambientals; el desenvolupament d’una eina per calcular la petjada ecològica de les publicacions; la definició de millors pràctiques i la seva aplicació en experiències pilot; així com la creació d’una “etiqueta” que proporcioni als consumidors informació sobre el compliment ambiental i la petjada de carboni de les publicacions.

Els principals objectius del projecte són:

· Millorar el comportament ambiental del sector de les publicacions, minimitzant-hi l’impacte ambiental dels llibres i les revistes en tot el seu procés de disseny, edició i impressió.

· I promocionar una etiqueta d’Ecoedició.

L’Ecoedició és una forma innovadora de gestionar les publicacions en base a principis de sostenibilitat que consisteix a incorporar criteris ambientals i socials en el procés d’edició que en minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat en totes les seves fases.

A partir de l’anàlisi dels impactes ambientals derivats de les publicacions, s’establiran els criteris bàsics de l’Ecoedició i es desenvoluparà una eina informàtica per optimitzar-ne l’aplicació d’aquests criteris en el sector editorial i de les arts gràfiques.

El projecte tindrà una durada de 3 anys, i comptarà amb la col·laboració de diverses institucions, indústries del sector, administracions públiques, associacions ‘empreses, i assessors en el camp editorial i ambiental.

Pekka Patosaari, Secretaria del Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB), ha argumentat que la celebració serà un al·licient per mobilitzar a la comunitat mundial per tal d’unir la feina de les organitzacions internacionals i als grups principals del sector.

La Secretaria del Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) serà el centre de coordinació designat per a la posada en pràctica de l’Any Internacional dels Boscos. És la segona vegada que s’assigna als boscos el seu propi «any internacional». La primera va ser el 1985, quan el Consell de la FAO va demanar a tots els estats membres que concedissin un reconeixement especial als boscos en el curs de l’any per tal de centrar l’atenció mundial en la necessitat de conservar i protegir els boscos; despertar la consciència política i pública pel que fa als recursos forestals; identificar i posar de relleu els factors que amenacen a aquests recursos forestals, i mobilitzar la població, i en especial als joves, perquè participessin en activitats orientades cap a la protecció dels boscos.

Els boscos constitueixen els espais més importants de la biosfera terrestre. El bosc és una àrea en la que existeix una alta densitat d’arbres i funcionen com a hàbitat d’animals, modulen el flux hidrològics i són conservadors del sòl. Conservar un bosc significa protegir la seva flora i fauna i la seva aportació a la biodiversitat. Els boscos, a més, fixen el diòxid de carboni mitigant l’efecte hivernacle i ajuden a lluitar contra el canvi climàtic.

La FAO estima que cada any es perden més de 130.000 km² de boscos a causa de la desforestació, una extensió similar a la de quatre catalunyes. La conversió a terres agrícoles, la recollida insostenible de fusta, les pràctiques de la gestió inadequada de la terra, i la creació dels assentaments humans són les raons més comuns per a la pèrdua de zones boscoses.

Segons el Banc Mundial, la desforestació representa fins a un 20% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen a l’escalfament global i al canvi climàtic. Els boscos constitueixen l’hàbitat al voltant de dos terços de totes les espècies sobre la terra i la desforestació de boscos tropicals produeix la pèrdua de biodiversitat de fins a 100 espècies per dia.

La cel·lulosa, la fibra per la fabricació del paper, procedeix dels arbres, ja sigui de plantacions com de boscos més o menys verges. La fibra de paper és un recurs renovable i que es recicla. Però la gestió forestal, tant ambiental com econòmica i social, és un objectiu per més del 90% dels boscos. L’any Internacional dels Boscos coincideix amb l’any Internacional de la Química. Aquesta iniciativa compta amb el patrocini de la transnacional Dow.

L’any de la química és una iniciativa de la la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPC) i de la UNESCO, les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura. Es tracta de les societats químiques, acadèmies i institucions d’arreu del món, i es basa en iniciatives individuals d’organitzar les activitats locals i regionals.

Malgrat no ser el propòsit de la convocatòria, la convergència d’una química verda i una bona gestió forestal és l’objectiu comú de la producció neta.

Per consultar-lo, de moment, en versió digital, podeu descarregar-lo des d’aquí.

Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres

Un llibre de Robert Darnton.

Editorial Arcadia. Barcelona, 2010. ISBN 978-84-937025-7-1. 11,80 euros. 96 pàgines

«Sí, hem de digitalitzar. Però encara hi ha una cosa més important: hem de democratitzar. Hem d’obrir l’accés al nostre patrimoni cultural. Com? Reescrivint les regles del joc, subordinant els interessos privats al bé públic, i inspirant-nos en els primers temps de la república per crear una República Digital del Saber» Robert Darnton

El Director de la Biblioteca de la Universitat de Harvard publica un llibret amb tres breus assaigs on reflexiona sobre la digitalització dels llibres. Al seu parer, digitalitzar és important i necessari, però és encara més important i necessari democratitzar. La seva proposta, una República Digital del Saber, acaba sent una defensa de les biblioteques físiques i, de retruc ,del llibre imprès, com a garants de l’accés al coneixement.

Tot i ser crític amb la posada en pràctica de la il·lustració (només servia per a una minoria privilegiada), Darnton recorre a dos dels seus arguments principals pel que fa al coneixement: l’obertura en general, i l’accés obert en particular. «De franc per a tothom», diu al damunt de la Biblioteca Pública de Boston.

Partint d’una reflexió sobre els Drets d’Autoria, l’autor es pregunta què preval, el benefici o el bé públic? I d’aquí passa a la pregunta de per què si una biblioteca és d’accés gratuït, un fons digitalitzat, ha de ser per pagament. La resposta, és senzilla, darrera hi ha Google, una empresa amb vocació monopolista.

Google ha signat un acord amb cinc grans biblioteques de recerca per a digitalitzar els seus fons, però això planteja 8 dubtes que l’autor repassa pacientment. El primer és que encara que així ho hagi manifestat, Google no digitalitzarà tots els llibres, ni d’Estats Units ni del món, què passarà amb els altres? El segon és que les 5 biblioteques signants de l’acord, no contenen tots els llibres editats als Estats Units. El tercer és la disputa, actual i vigent sobre els Drets d’Autor. El quart és l’obsolescència inherent als mitjans electrònics. El cinquè és el convenciment d’errors en la tasca de Google. El sisè és la manca de garantia en el suport de conservació de la informació. Diu l’autor que «el millor sistema de preservació que s’ha inventat mai és el llibre premodern de tota la vida». El setè dubte és la manca de criteri bibliogràfic en el procés de digitalització. Tindran en compte els varies edicions, la varietat en les traduccions. Diu l’autor que Google no disposa de cap persona experta en bibliografia en plantilla. I finalment, potser l’argument més romàntic és l’estètica del llibre com a objecte, però també el valor acadèmic que pot tenir el mateix objecte/llibre utilitzat per diverses persones.

Robert Darnton defensa de l’accés públic, amb la col·laboració i la participació de Google, així com d’altres empreses a les qui reconeix la seva capacitat professional, però amb un control estatal que vetlli per aquest accés.

El dijous 30 de setembre a les 10:30. participa a la taula rodona organitzada per GEBCN al Líber 2010. Aquest és el programa:

Llibres X un Bon Clima

Participa:

Salvador Samitier. Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya.

Miguel Ángel Soto. Encarregat de temes forestals de Greenpeace-España.

Àngel Panyella. Gerent de el Tinter i membre del Grup d’Ecoedició de Barcelona.

Coordina:

Marta Escamilla. Responsable de Unitat de Medi Ambient del Centre Tecnològic Leitat.

11:30, Segona part:

Els secrets de l’ecoedició

Ramon Arribas. Director del Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya

Jordi Bigues. Periodista, escriptor i membre del Parlament de l’Ecoedició i autor del llibre.

Organitza: Grup d’Ecoedició de Barcelona, GEBCN

Lloc: Sala 4 3. Nexe del Palau del Recinte Gran Via

A continuació, a la mateixa Sala tindrà lloc l’acte:

¿Qué papel tenemos con el medioambiente?

Ponents:

Félix Romero Cañizares. Responsable del Programa de Boscos WWF España.

Gilles Perrin. Responsable Marketing d’Arjowiggins Graphic Iberia.

Acrediteu-vos on line de forma gratuïta! És molt fàcil, només cal entrar a la web www.salonliber.com. El cost d’acreditació in situ és de 20 €

I durant tot el Saló, el Grup d’Ecoedició de Barcelona tindrà el seu propi stand i les seves propostes dins del programa d’activititats.

www.salonliber.com

Un dels primers objectius és aconseguir un etiquetatge identificatiu clar del material usat en els contenidors, tot seguint el sistema de triangulació que, a hores d’ara, encara és voluntari, lamentablement. Considerem que el període de voluntarietat hauria d’acabar, si més no a Catalunya. És a dir: els envasos de cartró per llibres haurien d’incloure el número 20 o 21, dins d’un triangle, i al seu peu les sigles PAP. El 20, pel cartró corrugat i el 21 pel cartró no corrugat. Respecte als embolcalls de paper s’haurien d’identificar convenientment, tot fent servir el triangle amb el número 22 que identifica els envasos i embolcalls fets de paper.

Respecte el futur, s’hauria d’ampliar els sistemes de triangulació disponibles per identificar clarament els de cartró específicament reciclat i el paper estrictament reciclat. Al respecte hi ha disponibles els números 23, 24, 25, 26, 27, 28 i 29, així com alguns dels números destinats a materials compostos.

En la mateixa direcció, el Grup d’Ecoedició de Barcelona dóna suport actiu i explícit a la campanya de foment dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) i a la Xarxa per un model eficient de gestió d’envasos.