Manifest de l’autoreparació

Inspirat en la Maker’s Bill of Rights de Mister Jalopy i en el Repair Manifest de la Plataforma 21. Apunta’t a la revolució de la reparació a iFixit.com!

El libro de paper ha muerto, ¡Viva el libro de papel!

Paco Puche, llibreter de Màlaga

Publicat a la web Rebelión. Versió facilitada per l’autor, 2010

Consells pràctics per imprimir el mínim. Els cartutxos de tinta i tòner

Elaborat a partir d’informació de ecotrendy.blogspot.com, 2011

Els drets imprescindibles del lector

Daniel Pennac. Del sumari del llibre Comme un roman (1992). Versió catalana: Com una novel·la. Traducció Sergi Pàmies. Editorial Empúries. Barcelona, 1993

Bojos pels llibres

Text del tríptic de presentació de l’exposició Bojos pels llibres. Fundació La Caixa. Sala Sant Jaume. Barcelona, 1994

Internet per a la justícia social i el desenvolupament de la sostenibilitat

Carta d’APC sobre els drets a Internet, 2009

Associació per al Progrés de les Comunicacions

La electrónica frente al papel

Clemente Álvarez. Dels bloc de El País 2010

El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva

Josep M. Vinyes. Article publicat al número 6 de la revista BUC. Universitat. Cultura. Llibres, corresponent a la tardor de 2010.

Ja pots consultar el llibre, de moment en versió digital, descarregant-te’l clicant aquí.

Descarrega’l (CAST)

Una visió comuna… (PDF CAT)

Una visión común… (PDF CAST)

En el darrer butlletí Libros Amigos de los Árboles de Greenpeace (Primavera 2010) s’ha publicat un interessant article sobre el debat de l’ecoedició. En ell s’hi diuen coses com que l’ecoedició “va més enllà de l’origen o la toxicitat dels matrials”, i que engloba “els procesos de disseny, els sistemes de gestió ambiental [...] el tiratge o l’emissió de gasos generadors d’efecte hivernacle generats en tot el procés”.

Però, a més d’assenyalar aquestes inquietuds, en l’article es reconeix l’existència del Grup d’Ecoedició de Barcelona com un referent de l’ecoedició degut als esforços del Parlament de l’any passat, on s’establí el decàleg “Què no és l’ecoedició”; i per la voluntat, que s’intentarà concretar en el Parlament de l’Ecoedició 2010, d’intentar constituir una etiqueta de l’ecoedició.

Desacrrega el butlletí en PDF

L’objectiu d’aquest decàleg de 14 punts és clarificar i definir tots els processos en l’edició d’un llibre que poden ser susceptibles de millorar per disminuir-ne l’impacte ambiental. La intenció és promoure l’ús escaient de distintius (símbols gràfics o logotips), reclams i etiquetes declaratives que comuniquen les accions dutes a terme per reduir l’impacte ambiental del producte en tot el seu cicle de vida.

Les identificacions incorrectes s’han escampat arreu i cal eliminar-les per principis d’honestedat, precisió i transparència, i també per evitar l’engany, ja sigui intencional o fruit de l’equivocació o la bona voluntat.

1. L’ús de distintius necessita l’autorització corresponent. En gairebé tots els casos comporta aportar, prèviament, la documentació necessària per tenir-hi accés. És un frau fer-ne ús sense autorització. La persona o entitat promotora ha de guardar tota la documentació, des de la petició a l’atorgament i respectar les seves normes d’ús. És a dir, és responsabilitat de l’organització certificada fer un ús correcte de la marca i, alhora, és responsabilitat de l’entitat de certificació verificar l’ús correcte de la marca.

2. No es pot usar el terme paper ecològic perquè és un reclam ambigu que no aporta informació sobre el procés de blanqueig del paper. Es va començar a fer servir amb la substitució del clor elemental pel diòxid de clor, un avenç en el seu moment. En aquest moment hi ha dues denominacions per als dos tipus de processos industrials de blanqueig de la pasta. Un es fa amb diòxid de clor, és a dir, lliure de clor elemental. Per identificar-lo es fan servir les sigles ECF procedents de la denominació anglesa, Elemental Chlorine Free. La tecnologia que ha substituït totalment el clor, el paper totalment lliure de clor, usa les sigles TCF, procedents de la denominació anglesa Totally Chlorine Free. La tecnologia de blanqueig TCF, totalment lliure de clor, és la més avançada i la preferible des del punt de vista ambiental. Mencionar que el paper «és lliure de clor» no clarifica quina de les dues tecnologies s’ha fet servir.

3. Cal no confondre la procedència de les fibres (de boscos certificats o de paper reciclat) i el seu procés de blanqueig. A Europa, la majoria dels papers fabricats són ECF. Ja hem dit que el clor elemental s’ha eliminat. Una part important dels papers amb certificat forestal FSC, del Forest Stewardship Council són també ECF, és a dir, no són Totalment Lliures de Clor en el seu procés de blanqueig.

4. El millor sistema pel blanqueig de la fibra reciclada que es fa servir per fabricar paper reciclat és el destintament per flotació. En parlar de paper reciclat no es fan servir els termes ECF/TCF. El distintiu més exigent pel paper reciclat és l’Àngel blau (Blaue Engel de la República Federal Alemanya), que garanteix un 100% de fibra reciclada i un destintament per flotació. Hi ha d’altres sistemes d’ecoetiquetatge que estan oberts a qualsevol origen de la fibra. Així, en l’àmbit de Catalunya, hi ha el Distintiu de Garantia de qualitat ambiental que pel paper reciclat exigeix un mínim del 90% de fibra reciclada. Altres sistemes són l’etiqueta ecològica de la UE (La Flor Europea) o el Cigne Blanc (Nordic Swan, dels països escandinaus), i, de menor reconeixement internacional, els d’Àustria, els Països Baixos, el Japó i l’Estat francès.

5. No és equiparable el paper FSC amb el PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification schemes). Aquests són els sistemes de certificació forestal amb més projecció que si bé coincideixen en l’objectiu explícit de fomentar la gestió sostenible dels boscos, mantenen diferències significatives pel que fa a les entitats que els donen suport. En el cas del FSC són les organitzacions socials, ambientals i camperoles més rellevants mentre que en el cas del PEFC està impulsat per la indústria forestal i paperera.

6. No es pot fer servir el segell FSC ni fer declaracions sobre l’ús de paper FSC si no es disposa d’un certificat de cadena de custòdia FSC, ja que es tracta d’una marca registrada. Per tant, en el moment en què la impremta que realitza la publicació o el distribuïdor al qual es compra el paper no disposen d’un certificat FSC, la cadena es trenca i no es pot garantir al consumidor que efectivament el paper és FSC segons les normes d’aquesta certificació. Per incloure l’etiqueta FSC a una publicació cal que tant el fabricant del paper, com el distribuïdor, com l’impressor, estiguin certificats.

7. L’ús del distintiu del reglament EMAS i les normes ISO 14001 de gestió ambiental estan sotmeses a una estricta normativa. Qualsevol referència a disposar de la certificació ISO 14001 o EMAS, ha d’especificar qui la ha obtingut: l’editorial, l’impremta o ambdues.

8. No és acceptable afirmar que un llibre o publicació posi que és Neutre en carboni o que s’hagi aconseguit produir sense emissions de diòxid de carboni, gas amb efecte d’hivernacle. Reclams com Carboni Zero són equívocs i enganyosos. Calcular, Reduir i Compensar les emissions amb efecte d’hivernacle associades al procés productiu comporta necessàriament fer públiques les dades de les emissions estimades per tirada o exemplar. Cal explicar quines opcions s’han escollit per reduir l’impacte climàtic i comparar-les amb d’altres opcions i, en darrer terme, oferir un procés de compensació. Compensar-les no vol dir que no s’hagin produït emissions, i compensar-les no vol dir neutralitzar-les. També cal explicar per quines opcions de compensació s’ha optat.

9. El càlcul de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle expressades en diòxid de carboni equivalent o CO₂ serveix per avaluar l’impacte climàtic, però no l’impacte ambiental total. L’impacte ambiental o ecològic s’expressa com motxilla ecològica o, més pròpiament, com la Intensitat de Materials per Unitat de Servei (IMPS, en sigles angleses). Pot incloure la motxilla hídrica, la motxilla energètica, la motxilla climàtica, la motxilla de residus i la motxilla de materials i d’obtenció de les primeres matèries. Si s’expressa com petjada ecològica, fa referència a un espai equivalent expressat en hectàrees.

10. Hi ha distintius atorgats als fabricants de paper, sotmesos a controls normatius específics, que fan referència al procés de blanqueig, l’absència de metalls tòxics, l’acidesa o la durabilitat com TCF (Totalment Lliure de Clor), Lliure de Metalls pesants, PH neutre, lliure d’àcid, Paper de llarga durada.

11. D’altres distintius són atorgats per entitats associatives, com Llibre Amic dels Boscos, que atorga Greenpeace, la indicació «fet per empreses cooperatives», o el segell FSC del Forest Stewardship Council, per exemple.

12. Les millores ambientals del procés d’edició no poden excloure els acabats i l’empaquetament. Si per a l’embalatge es fa servir caixes de cartró, és important optar per les de cartró corrugat reciclat que s’identifiquen amb el triangle tancat amb fletxa, el número 21 en el seu interior i les sigles PAP en majúscules al seu peu. És el distintiu europeu que identifica el tipus de material amb què està fet l’envàs amb l’objectiu de facilitar la identificació del material i la recollida selectiva potencial.

13. Reciclat i reciclable no vol dir el mateix, és clar. El paper és un producte procedent d’un recurs natural renovable i fàcil de reciclar. Així, gairabé tot producte de paper és reciclable, i els processos industrials s’encarreguen de separar-ne els impropis, incloses les publicacions, tot i que la majoria d’elles tenen la funció de perdurar. En tot cas, a la fi de la seva vida útil passen a formar part del cicle tecnològic, sempre que en facilitem el reciclatge. De fet, la demanda de paper usat per fabricar-ne de nou és consubstancial a la pròpia història de la indústria paperera. La fabricació de paper reciclat significa un estalvi d’energia i aigua i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i l’atmosfera, a més de reduir la tala d’arbres per produir paper. A tot hi això hi contribuïm en utilitzar paper reciclat amb el seu distintiu corresponent.

Alhora, no cal oblidar que en aquest cicle de producció de paper sempre hi ha d’haver una entrada de fibres verges ja que la reciclabilitat de les fibres té un límit de 6 o 7 cicles, motiu pel que cal assegurar l’origen responsable d’aquesta font de material verge.

14. La «producció a demanda», fruit de la tecnologia digital, permet produir tirades adaptades a la demanda real, tot disminuint el balafiament de paper, els costos d’emmagatzematge i el manteniment d’estocs i el seu transport associat.

Cal fer un bon paper. No dubtis en consultar-nos!

Parlament de l’Ecoedició 2009. Poble Nou de Barcelona 9 de juliol del 2009

Un visió a llarg termini

Nosaltres… volem veure una Europa que redueixi radicalment el seu consum de paper, que sigui fabricat per una industria que depengui menys de la fibra verge d’arbres, maximitzi l’ús dels materials reciclats, respecti els drets territorials de la població local, ofereixi i tingui impactes socials que siguin beneficiosos, no tinguin conflictes i siguin justos. Volem veure que tot el paper d’Europa es fabriqui amb fibres de fonts responsables i sostenibles tot utilitzant energia completament renovable, amb aigua que estigui igual de neta després de la producció de paper, i que no produeixi cap residu ni emissió.»

Del manifest Una visió comú per transformar la indústria europea del paper. Reunió del Moviment Forestal Europeu (FME). 2 d’octubre de 2005.

Grup d’Ecoedició de Barcelona

En aquest full de paper hi és tot. No pots trobar ni una sola cosa que no hi sigui: el temps, l’espai, la terra, la pluja, els minerals del sòl, la llum del Sol, el núvol, el riu, la calor… Tot coexisteix amb aquest full de paper.

Thich Hhat Hanh

1. Ecoedició és una forma innovadora de gestionar les publicacions segons principis de sostenibilitat. Consisteix en incorporar criteris ambientals i socials al procés d’edició que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat a totes les seves fases. L’ecoedició recomana l’adopció de les millors tècniques disponibles i les millores pràctiques ambientals, tot incloent tot el cicle de vida del producte, des del disseny fins la distribució i recomanacions sobre les matèries primeres empleades, la justificació del tiratge el procés d’impressió, l’enquadernació, el format…

2. Malgrat la necessitat social, hi ha una nul·la formació conscienciada del dissenyador. La informació segmentada o desinformació del suport paper és greu, tant com el desconeixement de les normatives i les innovacions de la indústria gràfica i els acabats.

3. L’ecoedició no és una moda a la recerca de beneficis o un reclam publicitari per banalitzar el compromís ambiental de la societat. Cal no perdre de vista que l’objectiu és reduir l’impacte ambiental.

4. El poder del dissenyador gràfic s’ha de concretar amb un rigor per l’educació del client. S’han d’establir un conjunt de principis que inclogui la informació al destinatari.

5. Les administracions han de predicar amb l’exemple. Des d’octubre del 2005 hi ha criteris i recomanacions d’ambientalització de la contractació a Catalunya, tant en l’àmbit de la Generalitat com d’alguns ajuntaments. A l’àmbit de l’administració estatal del govern d’Espanya, l’objectiu és que l’administració central de l’estat redueixi el consum de paper el 2015 un 20% i utilitzi un 90% de procedència reciclada.

6. Les exigències del món ecològic, concretades al document Una visió comú per a transformar la indústria europea del paper, pretenen reduir el consum de paper, usar menys fibra vegetal i més paper reciclat, tenir més respecte a les comunitats locals i a la preservació dels boscos primaris. Es tracta d’adquirir les fibres d’una manera responsable, tot rebutjant la fusta il·legal. I promoure una producció més neta.

7. La informació ha de permetre superar les llegendes urbanes acumulades sobre el paper i els seus additius. La victòria de l’abandonament del clor elemental i la total substitució de la química del clor, com blanquejant significa una important reducció de la contaminació associada a la producció de paper. El paper reciclat ha de complir les mateixes funcions que la fibra verge equivalent.

8. La certificació FSC, del Consell d’Administració Forestal, garanteix la procedència dels recursos forestals i respon a la necessitat de trobar una font respectuosa de fibra verge per produir paper.

9. Iniciatives com Llibres Amics dels Boscos de Greenpeace han posat sobre la taula la necessitat d’un distintiu d’ecoedició. Per les organitzacions ecologistes, l’ús d’aquest distintiu hauria de garantir la procedència reciclada del paper que, alhora, comporta ser Totalment Lliure de Clor.

10. A més de predicar amb l’exemple, les administracions han de contenir el consum de paper. Aquesta exigència ha d’incloure la pròpia ciutadania que ha de ser educada en el No gràcies!

11. El paper és el suport de l’ús de tintes altament contaminants que han de ser substituïdes per tintes no contaminants.

12. Hi ha un conjunt d’eines per aconseguir la millora ambiental de l’edició. Es tracta de Calcular, Canviar i Reduir el seu impacte. A més de l’Anàlisi del Cicle de Vida, la gestió ambiental de la pròpia empresa, L’ACV és un sistema participatiu Per Avaluar el Canvi de Disseny. Permet identificar els problemes ambientals que comporta l’edició, les accions per determinar els objectius a consensuar i l’estudi dels aspectes econòmics, socials i tecnològics, amb els seus punts forts i dèbils a considerar.

13. És clau certificar el procés de producció amb la certificació EMAS, un sistema de gestió (un conjunt de requeriments interns adoptats voluntàriament). La certificació d’ecodisseny permet pensar el producte des del seu inici. En el procés de producció hi ha uns elements bàsics: paper Totalment Lliure de Clor, paper reciclat i de procedència d’una gestió forestal certificada i acabats editorials.

14. La motxilla ecològica permet calcular fàcilment, sota paràmetres de referència provisionals, la petjada ecològica, la suma de la petjada hídrica, la petjada energètica, la petjada climàtica i els residus generats. Aquestes dades poden figurar a la pròpia edició, els totals i per unitat, però caldria un distintiu concertat i establir l’obligatorietat o la voluntarietat de que figuri als títols de crèdit. Un distintiu d’ecoedició, necessita un únic procés. Un procés transitable.

15. L’ecoedició redueix la contaminació en el procés de producció i redueix o substitueix totalment l’ús de substàncies tòxiques que puguin produir problemes en el medi laboral i l’entorn. La substitució té un impacte extremadament positiu en primer lloc pels propis treballadors i treballadores de la indústria del paper i les arts gràfiques en contacte amb les substàncies tòxiques utilitzades. El 13% dels dissolvents es fan servir a les arts gràfiques. Són cancerígens, a més d’afectar la capa d’ozó i ajudar a formar l’ozó troposfèric.

16. Els distintius ambientals d’ecoedició no han de comportar el pagament de taxes, doncs les han de sufragar els productes que no compleixen les normes ambientals de l’ecoedició o fons públics, tot seguint el principi de qui contamina paga i repara, i qui descontamina amb certificat, cobra.

17. Diferents productes paperers han aconseguit el distintiu de l’ecoetiqueta europea representada a Catalunya pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

18. El distintiu d’ecoedició ha de ser accessible, per poder generalitzar-se normativament, per accedir voluntàriament inicialment, però esdevenir norma en un període de temps establert.

19. La millora continua i l’acreditació de les bones pràctiques al sector de la indústria gràfica reflexa un fort increment d’interès. El distintiu de Bones pràctiques promogut pel Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya, pretén no excloure la petita empresa, unes 3.000 a Catalunya amb menys de 10 treballadors. Es tracta d’auditar-les per ajudar a la normativa vigent i promoure bones pràctiques. 35 indústries la tenen i gràcies a aquestes 35 n’hi ha 10 en marxa i 5 l’inici de la implantació d’un sistema de gestió ambiental l’ISO 14.001.

20. L’experiència sobre ecoedición de la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía ha donat llum a publicacions, criteris i actes públics acompanyats de material divulgatiu i electrònic. El manual defineix l’ecoedició, recomana criteris per fer publicacions i unes instruccions a les administracions públiques, en aspectes de contractació de serveis. L’eina de diagnòstic inclou un qüestionari, resultats i recomanacions com a ruta a seguir i avaluar.

21. Una eina a tenir en compte pot ser la IPP (Política Integrada de Producte), que té com objectiu la millora continua del comportament ambiental de productes i serveis en el context de tot el cicle de vida del producte i té el suport de la cooperació dels diversos actors, la integració dels diferents aspectes ambientals i la informació i la comunicació fluida de les parts interessades.

22. L’etiqueta ecològica europea per a paper gràfic i el paper per a còpies està en procés de feixuga redacció. Hem de prestar més atenció sobre aquest debat i veure quines portes pot obrir i quines són comunes al distintiu d’ecoedició. Cal avançar en la definició de quina seria la millor ecoetiqueta per a la ecoedició: la de tipus I, una ecoetiqueta ecològica europea, segons el reglament 1980/2000 i/o la etiqueta de tipus III segons la ISO TR 14025, que comportaria també una Declaració ambiental de Producte.

Totes les coses mereixen atenció, totes són molt complexes i en el fons sempre trobem racons misteriosos en els quals ens perdem a causa de les nostres limitacions. Passar lleugerament sobre els fets és una bestiesa. Per penetrar les coses, cal perseguir-les pacientment…

Antoni Gaudí

Guía de la Buena Madera

Primera parte (PDF)

Segunda parte (PDF)

Arts gràfiques i sostenibilitat recull un grapat d’idees que miren d’explicar com podem treballar, al nostre sector, procurant tenir la màxima cura possible pel medi ambient.

Senzillament és una granet de sorra més, una petita contribució des d’una realitat d’economia social, El Tinter.

Aquest document s’orienta a la promoció de la sostenibilitat en les publicacions i el sector de les arts gràfiques, mitjançant l’anàlisi de la comunicació, el medi ambient, les arts gràfiques i les seves relacions.

Aquest escrit va dirigit a tot el ventall de persones implicades en el consum de publicacions: el client final, la pròpia impremta o empresa de comunicació, editorials de llibres i revistes, i l’administració pública com a contractista de serveis de publicacions.

Descarrega’t el (PDF)

Hazte amigo de los Bosques

Guia d’educació ambiental de l’ajuntament de Barcelona realitzada amb textos i imatges de Greenpeace. Pràctiques quotidianes per millorar la teva relació personal amb els boscos.

Lee el PDF